Anit farà setanta anys que començaren els bombardeigs més demolidors sobre Barcelona. Gong! Senyor Murgui, faci que les campanes toquin a mort. Els avions sortiren de Mallorca i bombardejaren objectius civils. Passaven uns minuts de les deu de la nit, senyor Murgui. Gong! Caigueren sobre Barcelona quaranta-quatre tones de metralla en tres dies. Gong! La metralla rapinyava com ungla de moix, senyor Murgui. Mossegava, la metralla. Mossegava amb dents de fera que cremaven com el gel. En tres dies moriren vuit-centes setanta-tres persones. Gong! Els hospitals exhauriren les gasses. Gong! Els fusters, les crosses. Gong! L'Arquebisbe de Toledo, Antonio Cañizares, és l'última autoritat eclesiàstica que s'ha manifestat sobre la recuperació de la memòria col·lectiva. No cal recuperar-la, diu ell. Gong! No cal recuperar-la, ha dit. Gong! Si no recuperéssim la memòria no sabríem que les sirenes de Barcelona udolaren, anit farà setanta anys, i que la gent va alçar els ulls cap a un cel tan clar i, tanmateix, tan fosc. Senyor Murgui, els avions sortien de Mallorca: faci que les campanes toquin a mort! Sortien de Mallorca, els avions. Gong! I carregaven a Mallorca i tornaven a Mallorca. Els aviadors italians enamoraven mallorquines. Els aviadors alemanys acostumaven a passejar per la platja d'Alcúdia amb un ca. Tots els oficials alemanys tenien un ca, m'explicava Juan Pareja, aleshores sergent destinat a la base de Pollença. Eren solitaris de mena, m'explicava. La flota alemanya volava a les ordres del general Halinhaussen. Gong! L'aviació italiana era sota el comandament del general Manceratti. Gong! Bombardejaren Barcelona els dies setze, disset i divuit de març. Els tres dies de bombardeigs feren, de Barcelona, una altra Gernika. Va haver-hi infinitat de morts. Gong! Va planar, part damunt l'aire ennegrit, la desolació del no-res. Únicament va faltar Picasso. Un Picasso que ho digués tot. El Gernika del Reina Sofía no anuncia cap reconciliació, denuncia l'horror. Gong! L'horror, senyor Murgui. La majoria de bisbes no són partidaris de l'aprovació de la llei de Memòria Històrica. No consideren prudent que els hereus d'aquella tragèdia interroguem la terra. Volen la terra muda, còmplice dels que la nodriren. Si prescindíssim de la memòria, no sabríem coses tan elementals com és ara que Queipo de Llano era un general feixista que bevia mançanilla a dojo. Senyor Murgui, faci tocar les campanes. Queipo de Llano incitava els legionaris i els moros a violar roges i a assassinar rojos. Gong! I La Macarena recorre els carrers de Sevilla, cada Divendres Sant, ornada amb el faixí de Queipo de Llano. Gong! Queipo de Llano és enterrat a una basílica. Gong! Senyor Murgui, miri, anit, el cel. Si el veu estirat i clar, recordi Barcelona. Faci's càrrec de l'estupor de tantes famílies en sentir les sirenes. Hi havia milers i milers de famílies que cercaven refugi de les bombes llançades des dels avions que s'havien enlairat des de Pollença. Moriren 118 infants. Gong! 118, senyor Murgui. Gong! Els bombardeigs duraren tres dies amb intervals de tres hores. Gong! Tres dies haurien de tocar a mort les campanes de Mallorca, senyor Murgui. A la base de Pollença hi ha una placa en homenatge als heroics aviadors que perderen la vida mentre bombardejaven els seus objectius. Gong! Els aviadors que tornaren a casa, foren acomiadats per un estol de pagesets i pagesetes que ballaren al dictat de la Secció Femenina. Gong! Avui fa setanta anys, l'objectiu eren persones indefenses. Barcelona va esdevenir un espai de joguines estripades. Gong! Faci tocar les campanes a mort, senyor Murgui. Entrem a la Setmana de Passió. Ben prest, Jesús serà mort. Són tants els morts...!