Ahir, el president Francesc Antich i el batle Francesc Miralles inauguraren a la petita localitat de Randa un espai per a esbarjo i aparcament. Un indret públic, un projecte, una idea que s'ha pastat amb l'esforç del temps i la constància de molts, alguns dels quals per ventura no apareixeran a la fotografia, però sense els quals tampoc no hagués estat possible arribar l'obra a bon port. Els que són, resideixen o transiten per aquella contrada coneixen les característiques i les dificultats urbanístiques i mediambientals d'aquella població. Fa una seixantena d'anys que es va iniciar la construcció de la nova carretera que uneix Randa amb els tres santuaris dels puig homònim, un puig que havia estat batiat pel P. Munar com «la muntanya dels tres santuaris». El P.Rafel Ginard en una de les primeres visites a Randa, ja amb la nova carretera, concretament el dijous 26 de maig de 1955, havia escrit en el seu dietari: «Encara el turisme, allò que se'n diu el gran turisme no ha descobert el llogaret de Randa que és una canastra de flors i fruita, si s'és girat cap al Puig de Ramon Llull que, sino és patró dels turistes, dels rodamons pocs n'hi ha que hi tinguin més dret. Ramon Llull fou el gran inquiet que sempre estava de camí. Anar al llogaret i, per final, pujar a Cura, al santuari mariano-lulià és una gran eixida. Encara és un lloc verge». Més de mig segle després Randa s'alimenta de Ramon Llull i manté bona part d'aquells components de la virginitat ambiental. El nou espai, fet amb cura i totalment integrat en el paisatge de la petita serralada, hauria de servir per implementar l'esperit sostenible i auster que conserva l'entorn. Randa, tanmateix, no pot perdre aquells components lul·lians que el «Phantasticus» projectà arreu del món. Randa és l'espai més universal de Mallorca, si convenim que Llull representa la universalitat del nostre país. El puig de Randa associat a Ramon Llull apareix com una oportunitat, una manera nova d'observar el món; tot mentre la font de Randa s'ofereix com a metàfora i font d'inspiració, de pensament i d'insinuacions d'allò que Llull anticipà i avui desitjam que finalment es faci realitat.