La mateixa setmana en què el Vaticà ha incorporat nous pecats capitals, resulta que aquí, a Balears, ens adonam que el nostre «beatum» més públic és incapaç de complir amb els manaments clàssics, els de tota la vida; que si no robaràs, que si no diràs mentides... I és que aquesta setmana segurament passarà a la nostra petita memòria col·lectiva com el després del Partit Popular a Mallorca.
De fet, i si som una mica rigorosos, l'esclat començà diumenge vespre. Els conservadors de les Illes no sols s'han d'oblidar d'una reconquesta des de Madrid sinó que registren els seus pitjors resultats. Tenim Zapatero quatre anys més i Balears deixa de ser de color blau en el mapa electoral. La ressaca de les eleccions ens mostra un panorama aparentment contingut però amb mar de fons. Rosa Estaràs ens deixa clar que la renovació és perfecta sempre que no li afecti, a l'altra banda, Pere Rotger deixant la primera línia.
Dijous negre. La premsa publica que Javier Rodrigo de Santos declara davant la Fiscalia Anticorrupció de Balears acusat d'un delicte de malversació de cabals públics. L'exregidor del PP va fondre més de 50.000 euros de doblers de tots noltros en prostíbuls homosexuals i cocaïna. En aquest moment és quan l'escàndol sòrdid i dolorós es mescla amb un cas de corrupció política amb responsables amb nom i llinatges. Que Rodrigo de Santos pugui fer, fora d'horari d'oficina i amb els seus doblers, les activitats legals que vulgui és un fet inqüestionable per aquella majoria de ciutadans que respectam de bon de veres la llibertat. Ara, que l'exregidor gastàs més del 40% del capital social de l'empresa que presidia en cases de cites i que això no fos detectat ni per la batlessa Cirer, ni pels suposats filtres de fiscalització fa que l'escàndol vagi més enllà de l'exregidor.
Se'm fa molt difícil pensar en Cirer com la batlessa ingènua, quasi figaflor, que desconeixia la doble vida i el doble finançament del seu regidor. Sor Cirer tenia l'obligació de vigilar els nostres doblers, i com que no ho va fer, amb complicitat o ineptitud, tant és, la seva renúncia hauria d'haver estat automàtica. Però Cirer no se'n va, queda, amb la cara alta i plorosa com si no fos responsable dels actes del seu regidor justicier i ultracatòlic. D'aquesta manera diu adéu a l'honradesa, això ho deixa per a la seva contrincant. Sí, la batlessa Calvo, la mateixa que va tenir l'honradesa necessària per a no utilitzar l'escàndol electoralment.
