El cas Rodrigo de Santos durà tela. El que ha passat ja és significatiu, però potser ho podem analitzar una mica més. La història és que una persona, que durant vàries legislatures dóna lliçons d'ètica i de com s'han de fer les coses, és posat a una llista electoral per Jaume Matas i José María Rodríguez. Catalina Cirer el du a la llista i Rodrigo protagonitza, durant els quatre anys, diversos enfrontament amb quasi tothom: amb la pròpia batlessa, amb els veïnats de la Real, amb l'oposició, amb els veïnats del centre històric, amb els veïnats de Jacint Verdaguer, etc. D'aquesta manera, Rodrigo de Santos esdevé un home fort dins el govern municipal i, fins i tot, es permet el luxe d'abandonar un ple o una votació per desacord amb Catalina Cirer. Era, a més, el coordinador de totes les àrees municipals i el responsable de les partides de publicitat de l'Ajuntament. Paradoxalment, durant la legislatura el regidor Rafel Duran edita una guia sexual per als joves que li costa més d'una nit sense dormir gràcies a unes informacions filtrades, des de l'Ajuntament, a El Mundo. En aquest cas, tots apuntaven que era Rodrigo de Santos qui tenia més bona relació amb aquest diari.

Ara apareix la notícia que Rodrigo de Santos pagava amb doblers públics el que des de feia temps era vox populi i motiu d'escarni. Les preguntes són moltes: qui validava les factures? Qui les aprovava? Qui revisava els comptes? Qui signava i callava? Qui girava la vista cap a una altra banda?

Curiosament, el PP, que es distingeix per no treure defora cap imputat fins que no dugui a l'esquena una sentència ferma, fa una roda de premsa, el mateix dia que el Grup Serra publica la notícia, i l'expulsa. Per què tanta celeritat? És pitjor anar de senyors amb doblers públics que dur a terme un delicte urbanístic?

Massa preguntes sense resposta.