Va ser a principis de 2000, quan el PSIB era més PSIB que PSOE, Diari de Balears publicà un article editorial a favor de la unitat d'UM i PSM per a les eleccions generals. En el decurs d'un dinar, Joan Riera i jo mateix havíem insistit a Pere Sampol i a Mateu Morro en la necessitat d'aquesta coalició, però els màxims dirigents del PSM no ens volgueren escoltar, ni a prop fer-s'hi. Digueren que el seu partit era incompatible amb UM, i la seva militància oposada. Ens resultà mal d'entendre, perquè havien governat plegats el Consell i el Govern de Progrés era possible gràcies a UM. Però, i especialment, replicarem que el maltractament fiscal que patia la Comunitat obligava una presència a Madrid que no estàs condicionada ni al PP ni al PSOE. No es tractava d'una qüestió ideològica, sinó de justícia i dignitat nacional. En això sí que estàvem d'acord.
Semblava que la gran coalició era una quimera quan, enguany, es materialitzà en qüestió de dies o setmanes. El candidat Pere Sampol s'hi dedicà en cos i ànima, hi posaren recursos econòmics suficients i la campanya, breu, va ser almenys intensa. Els mitjans de comunicació han parlat d'Unitat per les Illes i el seu missatge ha arribat a la gent. Però els resultats electorals han sentenciat que no havia calat o, pitjor, que possibles votants rebutjaven el projecte i optaven pel PSOE de Zapatero.
L'experiència ens ha posat de peus en terra. El concepte identitari és substancial per a uns 25.000 ciutadans, però molts altres tenen influències o valors superiors.
La consciència del país és necessària, però no suposa un actiu polític determinant, almenys a dia d'avui.
I, tanmateix, els partits nacionalistes han aconseguit entendre's, i Sampol i la resta de candidats han sensibilitzat la ciutadania sobre l'espoli fiscal i la manca d'inversions.
El seu discurs ens obliga, als mitjans, a comprovar, ara sí, què fan els diputats Garcias, Salom i companyia per Madrid, i quin grau de compromís té Rodríguez Zapatero amb Francesc Antich i la nostra Comunitat. Aquesta és la contribució principal d'Unitat a dia d'avui. I no és poca.
