algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 20°
27°

Filosofia, ciutadania i drets humans

Deu haver de ser normal, davant l'interès dels grans organismes mundials i de les transnacionals de poder intervenir i ficar cullerada a l'educació, que s'intentin devaluar les humanitats i es potenciïn les habilitats bàsiques, que ara en diuen competències, de llegir, escriure i comptar. Hauria d'haver de ser normal que es pretengués que les futures persones que han d'estirar del carro de la societat, a més de saber llegir els noms dels productes, escriure'ls i calcular el valor de les compres, no compulsives, haguessin après alguna cosa més. Hauria de ser normal que també se'n poguessin adonar i saber per què els preus pugen més que els salaris, per què els candidats prometen durant el períodes electorals coses que després no poden complir com: fer millores socials baixant els imposts (només s'aconsegueix que les persones que disposen de més doblers paguin cada dia menys); que es pugui elegir centre, quan no es pot elegir ni el lloc on es vol viure (a no ser uns quants); que han posat el 4t sòcol de l'estat del benestar amb la llei de la dependència, quan els dependents no s'han assabentat de res; que l'economia seguirà anant bé, quan no es pot omplir la cistella de la compra, etc. Per què no expliquen que han deixat el món en mans del mercat, element abstracte, però ben concret i manejat per persones sense escrúpols, és a dir, persones que obliguen que es preparin consumidors i que l'escola deixi d'educar persones que siguin ciutadans crítics i capaços d'unir-se per millorar la societat en el seu conjunt?

És per això que els ciutadans més joves, a l'escola, aprenen a llegir, escriure i comptar, fins ara també han après a entendre les arts, la música, les ciències socials i han millorat el seu coneixement del món i del seu pensament a través de la Filosofia i de les Humanitats. Els que manegen els fils del mercat ara volen que tots aquests coneixements passin a un pla més secundari i, per tant, s'intenta suprimir alguna hora d'aquestes matèries, com la de Filosofia, quan hauria de ser al contrari, augmentar-ne el temps si s'han de fer càrrec de l'Educació per a la Ciutadania i per als Drets Humans. Sabem que això sempre s'ha de fer d'una manera transversal per part de tot el professorat, però, si a més s'ha de fer com a assignatura, ha de ser com a element d'aprenentatge democràtic i superador de les assignatures que signifiquen adoctrinament, com la religió, ja que avui no es diu que s'imparteix la doctrina com fa cinquanta anys, en canvi es diu que els que facin Educació per a la ciutadania, adoctrinaran. A aquestes persones els diríem que si volen comparar una assignatura amb l'altra que pensin quina està basada en la raó i quina en creences a partir de veritats absolutes; quina es basa en la tolerància i quina en el recel cap a les persones diferents o que creuen en altres veritats; quina escolta i està oberta al pensament de totes les posicions que respectin la dignitat humana i quina es converteix en un monòleg, sense debat i assumeix tot un farcell de veritats revelades; quina respecta la llibertat individual a l'hora de prendre decisions i quina imposa un conjunt d'idees predeterminades sense possibilitat d'elecció; quina és capaç d'analitzar les diferents posicions i quina estudia una única veritat i converteix en blasfem el dubte i quina defensa una actitud crítica i constructiva o quina no permet sortir de l'ideari revelat. Després de contestar aquesta sèrie de disjuntives es podrà saber quina assignatura suposa ensenyament democràtic i quina suposa adoctrinament. I qualsevol govern que vulgui que en el seu país es faci ensenyament democràtic, no llevarà hores ni a la Filosofia ni a l'Educació per a la ciutadania i per als Drets Humans.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.