Ferran Aguiló

Segregats, ni morts

Ferran Aguiló09/03/08 0:00

És injust qüestionar l'actuació de la policia ahir en la concentració commemorativa del Dia de la Dona perquè només complia ordres i, a més, devien ser clares i precises. La dura lex podria servir d'excusa si les cròniques ens assabentassin que s'actuà de la mateixa manera a València, on la batlessa del PP convocà pel seu compte una concentració per aïllar el PSOE, o a Arrasate, en el País Basc, on entre altres concentrats hi havia el cap polític del senyor Socias, el socialista Chávez. Podeu estar segurs que en cap de les altres concentracions les forces d'ordre públic intimidaren els pacífics ciutadans. És la manera que tenen els socialistes balears de fer-nos saber que hi ha prou ciutadans condemnats a votar-los encara que sigui amb la pinça al nas. No hagués estat ni la primera ni la darrera vegada que la policia es mantenia a l'aguait amb una pragmàtica postura de triar pel mal menor. Ho han fet moltes altres vegades però, probablement, els seus caps polítics no sentien la necessitat de mostrar-se autoritaris perquè tenien prou autoritat com per no doblegar-se davant dels que encara masteguen fesols per les concentracions de l'anterior jornada de reflexió. Qüestió de complexos.

===

Deixaré el tema per no endinsar-me en les perilloses aigües de les prevencions que mostra la llei prohibint les activitats polítiques el dia de les eleccions i l'anterior i me n'aniré a unes altres mars tant o més tèrboles i remogudes. Supòs que tornar de Croàcia i trobar-me amb tres notícies importants relacionades amb la religió és un còctel explosiu per a les meves fràgils neurones. Venir d'un país on la pertinença a la comunitat es determina quasi exclusivament per la militància en una determinada fe, en aquell cas la catòlica, provoca major sensibilitat davant de les notícies com la sol·licitud de la comunitat islàmica de Palma de tenir un cementiri propi; la desvergonyida demanda de vot per al PP que fa el nou inquisidor major (ara li diuen president de la comissió per la Doctrina de la Fe), l'arquebisbe García-Gasco; o la surrealista proposta que les dones musulmanes puguin fer-se el DNI amb el cap tapat que han fet alguns representants d'aquesta religió al Ministeri d'Interior. Caldrà explicar als que se senten diferents perquè tenen una religió que no és la majoritària que la llei els fa iguals. Els fa iguals davant dels que els voldrien passar al darrere en les llistes d'espera per fer-se una mamografia, per exemple. I que, a més de ser iguals, el cementiri de Palma és civil i en ell tenen dret a ser enterrats segons les seves creences. Segregats, ni morts, si és que realment volen fer part d'una societat més justa. De la foto del DNI no cal ni parlar-ne, molt menys després de saber que les monges catòliques també s'han de descobrir el cap per ser registrades. I de la meravellosa actuació dels bisbes, que aquesta legislatura han perdut tota vergonya i es mostren tan fonamentalistes com sempre han estat, millor els contestam una majoria i de manera contundent. En el fons, les tres notícies tenen la mateixa arrel i el mateix perill si no aconseguim secularitzar l'administració pública. Qualsevol passa enrere ens allunya de la convivència en pau.