Segons la Fundación BBVA, entre 1991 i 2005, a les Balears, la mitjana anual entre els imposts que hem pagat a l'Administració espanyola i les inversions que n'hem rebut, suposa unes pèrdues mitjanes de 770 milions d'euros per any. Si feim números i dividim aquesta doblerada per un milió d'habitants que som ara, surt a 770 euros anuals de pèrdues per cap. Si una família més o manco normal la formen quatre persones, 770 multiplicat per quatre surt a 3.080 euros de pèrdues anuals. El cap de família per guanyar aquests doblers ha de fer tres mesos de feina a l'any. Això vol dir que, en començar l'any, els tres primers mesos farà feina per allò de la «solidaridad» forçosa i només a partir de l'abril començarà a fer feina per ell i per la seva família. A vuit euros l'hora, surt a una hora i tres quarts que el cap de família ha de fer cada dia de feina per una mal anomenada «solidaridad». Perquè solidaritat de veres seria fer un donatiu voluntari al país o la institució que lliurement triï el contribuent.
Prop de dues hores diàries de feina que el cap de família mallorquí fa debades i que les podria dedicar al progrés de la seva família.
L'independentisme ha guanyat la batalla ideològica de denunciar aquest espoli, del qual fins no fa gaire feia lleig parlar-ne. Ara, fins i tot els empresaris de la CAEB diuen que qualque cosa hem de fer. Fins i tot els partits nacionalistes espanyols PP i PSOE reconeixen, en veu baixa, que les Balears «reciben un mal trato».
