En aquest país de jugueta les enquestes electorals no es poden publicar des de cinc dies abans del dia de la votació ni el dia anterior es pot fer propaganda política. Diuen que ens convé reflexionar i que, per això, a poc a poc ens rebaixen la dosi de la perillosa droga de la informació fins a deixar-nos purificats, nets de tota contaminació, llests per a combregar amb el vot. Sols, cara a cara la papereta i noltros, sense interferències publicitàries ni feixugues informacions. Molta litúrgia per a tan poc debat d'idees, la veritat. En tot cas, és el nivell que hem demandat per acció o per omissió i ens mereixem que la conxorxa entre els diferents partits faci inútil l'esperança del canvi. Aquesta vegada afavoreix el PP però el PSOE sap del dubte de no haver-la de necessitar en una altra oportunitat i s'arreceren darrere de la llei per amagar que les prevencions els conhorten perquè són confortables. Poc els importa si enguany el Dia de la Dona Treballadora no es podrà celebrar amb manifestacions i concentracions al carrer. En el fons, pensen que les manifestacions són eludibles compromisos i que, per un any, s'estalviaran haver de fer la caminada. Mostren el llautó i ens declaren menors d'edat necessitats de la seva assenyada mà. No és greu, podria ser anecdòtic fins i tot, però empitjora a mesura que renunciam a l'exigència, tal com s'ha vist amb l'acceptació de la paròdia de debats (a favor nostre s'ha de dir que hi hagué quasi un 10% menys d'audiència en el segon i ja vos podeu imaginar quines desercions hi hauria en un tercer).
No voldria traspassar la llei i demà dedicaré l'article a qualque cosa que no em comprometi. Em queda avui, retornat d'una sucosa visita a Zagreb convidat per la Comissió Europea, per a parlar d'aquesta campanya que a mitjanit acaba. Després de saber de l'elecció del més dur com a president de la Conferència Episcopal i de polsar in situ els problemes que la no secularització de la política provoca, confés sentir-me molt decebut per la manca de definició del PSOE en aquest tema. Generalitats, algunes, però concrecions, ni una. I la qüestió no és menor: si guanya el PP, el deute adquirit amb el bisbat que els ha mantengut l'electorat mobilitzat al llarg de tota la legislatura s'haurà de liquidar encara que sigui a terminis. Alguns dels drets aconseguits, sobre el paper o per costum "dret a la igualtat de totes les opcions sexuals, dret a l'avortament amb una interpretació laxa del tercer supòsit, l'exclusió de l'assignatura de religió del còmput de les notes, la definició del país sense que el catolicisme sigui identitari...", hauran de ser passats pel sedàs del nihil obstat episcopal. Francament: s'ho han guanyat. Però no sabem què passarà si perd la dreta-dreta (com anomenen el PP en la portada del conservador Le Monde mentre els qualifiquen de «revengistes») perquè el candidat Zapatero no ens ho ha dit. Ha deixat caure que hi haurà qualque canvi però no que s'acabarà amb l'excepció europea de tenir el preconstitucional Concordat, que és la passa necessària per allunyar allò que no admet debat, la religió, d'allò on tot s'hauria de poder debatre, la política.
