Com a fill d'immigrants de primera generació, i com a persona amb dos dits de seny, estic indignat amb les paraules de Mariano Rajoy.En primer lloc ens diu que està preparat per ser president. Segurament es tracta d'una teràpia psicològica mitjançant la qual s'ha de repetir a ell mateix aquelles coses que li generen més dubtes. El doctor li degué dir: «Don Mariano, no dubti, que vostès poooooot. Cada dematí es posi davant el mirall i repeteixi la frase 'Estic preparat per ser president', i ja veurà com se n'autoconvencerà».

Ja el tenim convençut i ha passat a la segona fase. Ara es tracta d'intentar fer creure als ciutadans que és un home preparat, tranquil, tolerant i amb capacitat de diàleg. Aquesta ja és una tasca quasi impossible, sobretot si sentim el que diu. Afirma que la immigració necessita mà dura. No ho compartesc. La immigració necessita recursos, polítiques i accions concretes. Quina mà dura? La que no va aplicar ell quan era ministre? La que li va fer no amollar un duro per a educació o polítiques socials en comunitats autònomes com la nostra? La mà dura que va tenir ell a l'hora de generar més problemes encara dels que hi havia? Tractar com tracta la qüestió de la immigració és patètic i demostra la seva incapacitat per actuar de manera responsable. Per començar, només parla dels immigrants per qüestions econòmiques i de supervivència. Oblida la resta i oblida la immigració entre comunitats autònomes, que nosaltres coneixem bé.

I els demana un carnet de compostura, de bons costums... A Canàries va dir que els estrangers «tienen que comprometerse a asumir las costumbres españolas. Yo comprendo que hay otros países donde hay poligamia. Per aquí no, y no vale con que me digan que tienen que cumplir la ley. Tienen que comprometerse». Quanta demagògia i quina manera de jugar amb el foc de la xenofòbia i el racisme.