És una llàstima que coneguem tan poc la poesia brasilera
moderna. És ver que fa vint anys, el 1988, Josep M. Llompart va
publicar una antologia, Poesia gallega, portuguesa i brasilera
moderna, en la col·lecció «Les millors obres de la literatura
universal», una iniciativa conjunta d'edicions 62 i «la Caixa». A
la tercera part d'aquesta, Brasil: una avantguarda brillant, ens va
donar una mostra de l'obra dels poetes més importants, com Mário de
Andrade, Jorge de Lima, Raul Bopp (que va esser cònsul del seu país
a Barcelona, on va publicar el seu llibre més important, Cobra
Norato), Cecília Meireles, Carlos Drumond de Andrade (dotze poemes,
el millor representat), Murillo Mendes o Vinícius de Moraes, fins a
un total de tretze autors. Però tenc la impressió que aquest
excel·lent treball no va circular massa entre nosaltres. I malgrat
que es tracta d'un llibre que, pel seu caràcter, tendria sentit que
es mantingués en existència, fa molts d'anys que no n'he vist cap
exemplar a les nostres llibreries.
Aquesta ignorància nostra fa que sigui especialment d'agrair que
Lleonard Muntaner publiqués, el 2005, Riba del dessemblant.
Antologia poètica de Manoel de Barros, un poeta que ha estat
reconegut molt tard. Es tracta d'un llibre que confés que m'havia
passat per malla, i que cal recomanar a tots els nostres
lletraferits addictes a la parenta pobra, perquè a més de la
qualitat de l'obra i de les traduccions, té el gran avantatge
addicional de permetre acarar aquestes amb la saborosa llengua dels
textos originals. Cal agrair també l'esforç dels set traductors per
quant l'idiolecte de Manoel de Barros és molt personal i creatiu,
«de fala torta», com ha dit ell mateix. Un llenguatge que pretén
renovar i vivificar sense manies la llengua codificada heretada,
imitant sovint la descurança del llenguatge infantil,
«desconstruint» tot allò rebut i, en definitiva, reconstruint o
construint una parla germinal, arrelada en la terra i les aigües
del Matto Grosso, amb l'encunyació constant de molts de mots que no
es troben en cap diccionari. Si a això hi afegim que Manoel de
Barros ha escrit que «el poeta no té cap compromís amb la veritat
sinó sols amb la versemblança», aleshores comprendrem més que
declari que «la poesia per a mi és la infància de la llengua, allà
on podem obeir el desordre i desobeir l'ordre». Perquè com
assenyala Albert Roig en el seu pròleg: «la llengua de Manoel de
Barros és el cant natural del Riu».
Aquesta llibertat radical en el maneig del llenguatge es manté
en tota la seva obra com ens mostren els 48 textos dels nou llibres
que es posen al nostre abast. En un dels seus poemes d'Ensaios
fotográficos, publicat el 2000, ens diu: «L'única llengua que vaig
estudiar amb força va esser el portuguès. / Vaig estudiar-la amb
força per poder equivocar-la (sic) amb precisió». I també ens
informa: «La meva veu té un vici de fonts. / Volia anar cap al
començament>>. És una mica com si l'inici de la llengua
hagués coincidit amb les èpoques geològiques més primitives o
gairebé, i la parenta pobra no fos més que una batalla constant per
tornar a aquest origen remot. Així, la manipulació de l'idioma hi
és constant, des de la llibertat més absoluta. «Just canvio els
verbs i de vegades no els canvio. / Canvio els substantius i de
vegades no els canvio». Però si el llenguatge es pretén que sigui
el més acostat possible a l'inicial, i que així resulti nou de
trinca, la realitat que ens envolta també ha d'esser radicalment
nova o, més exactament, innovada o inventada. I el més important
són les coses més humils. «Tot allò que la nostra / civilització
rebutja i s'hi pixa a sobre / serveix per a la poesia». «El que és
bo per a les escombraries és bo per a la poesia». «Les coses que no
existeixen són les més boniques». «Sóc un referent per al rovell /
més que un referent per al fulgor. / Treballo àrduament per fer
l'innecessari». «Perdre el no-res és un empobriment». Al cap i a la
fi, Manoel de Barros ens adverteix que el poeta és un «subjecte
inviable: obert als malentesos».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.