Convé aprofitar-nos dels temps electoral per fer una mica de reflexió no tan sols sobre els candidats i les seves (diguem-ne) idees, sinó també sobre l'embolcall que han triat per acompanyar-les: els eslògans, les fotografies i tota aquesta parafernàlia paral·lela. Els socialistes ja fa estona que han posat sobre els seus escenaris una mena de faristol amb nanses, ideal per parlar tot agafar-lo pels costats, amb la qual cosa l'orador dóna una imatge de potència, de fermesa de líder (el bou per les banyes). Tot això ho acoloreix de fons un vermell encès, una rojor de sang combinada amb tons negres i frases lapidàries: «Si tu no hi vas, ells tornen», o «la força de l'optimisme»: expressions simples i d'una sola dimensió, fàcils de memoritzar, volàtils i incertes. Si ens hi fixem bé, però, són totalment intercanviables; res hauria impedit que qualsevol dels eslògans que ara llueix la dreta fos també de l'esquerra; cap dels dos bàndols fa bandera dels punts més identificables de la seva suposada ideologia. La qual cosa està molt en la línia d'aquest temps, en què tota fermesa de principis és vista amb recel; també les ideologies estan a règim, també són 'líquides', per dir-ho amb el tòpic sociològic més de moda en els darrers anys. Tot i els insuls esporàdics, la majoria de les maniobres d'aquesta campanya destaquen per la seva lleugeresa, per la buidor, com si es temés aixecar excessivament la veu i aclarir el que de fons es debat i que pot canviar el panorama sociopolític: una opció molt diversa de la funció de l'Estat en l'economia, per exemple, o unes polítiques socials radicalment dissemblants. Només dins l'espectre de les ideologies nacionalistes hi ha exposades les coses de manera clara: els independentistes no tenen cap vergonya de posar el seu ideal emancipador en majúscules vora la foto dels seus candidats, mentre que els més pactistes es conformen amb fer un èmfasi més o menys regionalista. Més enllà de les paraules hi ha una altra campanya més subtil i potser més interessant, i que també hem de seguir amb mirada atenta.
Melcior Comes, periodista
