cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
28°

L'altre debat

S'ha escrit de tot i molt sobre el debat. Rius de tinta, que afecten tant el contingut com el continent, que abasten el pentinat, el vestit, el posat dels actors, la manera com s'expressaren en el duel de cadascun, les estratègies que adoptaren: més agressives, més defensives, més atentes al públic que veia i sentia, més definides cap al propi equip. Cadascun dels contrincants posaren en escena, i això seguirà la setmana vinent, tota la força disponible, amb els arguments més convincents de duresa i de força. Els vaig veure gairebé en paral·lel, canviant de canal per poder copsar amb millor precisió els moviments que feien: les tàctiques seguides, en alguns casos els crits o els majors tons de veu, les coces que es propinaven per impedir arribar a un camp més adequat.

En el descans, el meu fill estava content, gairebé eufòric: els nostres semblaven anar endavant i tenir més clar el triomf. Sopàrem amb dues grapades per anar a la corre-cuita a enganxar-mos al televisor i veure la segona part, que ben segur seguien milions d'espectadors, per tal d'estar ben assabentats de tot el que s'esdevenia. El fill llançava de tant en tant proclames incendiàries, quan veia alguna cosa que no anava com tocava. Era inútil pregar-li calma, ja que les qüestions de principis es troben molt arrelades a casa nostra, i res era dissuasori perquè canviés algunes frases o que es calmés front determinades imatges.

Tot es tancà en una hora i mitja llarga i tensa: el Barça havia guanyat a casa seva i el Madrid havia perdut estrepitosament en el Bernabeu. La lliga, aquest gran debat, es trobava una vegada més ben oberta. Tots estàvem molt contents a casa. L'endemà, l'altre debat el protagonitzaven ZP i Rajoy.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.