Què deu passar amb aquesta lleguminosa que el seu conreu és objecte de les crítiques de gran part dels moviments ecologistes i camperols d'arreu del món? Fa tan sols quinze anys la major part de la població illenca no havia sentit parlar mai de la soja. No se sabia què era aquesta planta ni per a què servia. I el seu ús era un pur exotisme lligat al consum de determinats productes orientals. Què ha passat perquè aquest producte hagi esdevengut un dels principals components de l'alimentació dels animals i les persones arreu del món?
La soja és originària de la Xina, on s'utilitzava per a l'obtenció de determinats aliments fermentats com el tofu. El seu consum massiu s'inicia a partir de 1970 i no és fins al 1990 que coneix el seu major creixement. Els milions de dòlars invertits en publicitat per la indústria agroalimentària aconseguiren presentar un producte desconegut en la dieta de molts de països com l'aliment més complet i saludable. L'expansió fou tan poderosa que el seu conreu substituí grans extensions de cereals, de boscos i de pasturatges. La forma que adoptà aquesta nova agricultura de la soja fou la del monocultiu industrial i l'expulsió de la terra dels agricultors tradicionals. Sols a l'Argentina, en pocs anys, desaparegueren 300.000 explotacions agràries. Poc després aparegué en aquest país un peculiar problema de desabastiment alimentari i de fam. Això en un dels països productors d'aliments més importants del món!
L'expansió de la soja aviat s'identificà com una greu amenaça per a la biodiversitat mundial. Sols en el Brasil hi ha a l'actualitat 15 milions d'hectàrees sembrades de plantes transgèniques, i d'aquesta superfície 14'5 milions corresponen a la soja transgènica resistent als herbicides (soja roundup ready). Evidentment l'aplicació d'herbicides s'ha multiplicat exponencialment i els boscos oceànics i tropicals brasilers, l'Amazònia inclosa, pateixen una reculada incessant.
Sense dubte l'expansió «sogera» i la seva entrada en la composició dels aliments més diversos és el resultat de la prevalença dels interessos del complex agroindustrial: empreses exportadores, indústria agroquímica, el club dels transgènics i, en definitiva, de l'estratègia econòmica més agressiva del capital financer mundial. La soja és el producte agrari que ha fet possible l'expansió de les grans explotacions industrialitzades i l'arraconament de l'agricultura tradicional. Amb ella s'han consolidat els monocultius d'exportació i s'ha exclòs tota possibilitat de sobirania alimentària.
Amb tot això la soja apareix com el conreu responsable de la major desforestació de la història de la humanitat. Ha esdevengut el principal producte agrari d'exportació a nivell mundial i la seva superfície no s'atura de créixer com una taca d'oli. Tot i això, els darrers anys ha trobat la competència d'altres conreus dedicats a la producció d'agrocombustibles (palma oliera, canya de sucre, jatropha, etc.).
Ara Jorge Eduardo Rulli, del Grupo de Reflexión Rural, ha publicat un text sobre la soja que convida a la reflexió. L'autor argentí, preocupat per la insistència a fer de la soja la base alimentària de la població pobra, posa de manifest que la soja farratgera no és un aliment apte per al consum humà i, sobretot, que és un producte transgènic, creat per resistir l'herbicida glifosat. Segons Rulli, el suc de soja no pot reemplaçar nutricionalment de cap manera la llet, ni el «poroto» de soja no pot reemplaçar la carn. El seu elevat contengut de fitoestrògens, d'altra banda, pot provocar disfuncions hormonals i seriosos perills per a la salut de les persones. Alguns científics han observat que les isoflavones de la soja mostren efectes tòxics en teixits sensibles als estrògens i a la glàndula tiroides. Rulli recomana el retorn al consum de cereals i llegums, verdures, llet i carn roja que des de sempre havia caracteritzat l'alimentació del poble argentí.
De cop i volta, els mites sobre la miraculosa planta cauen per terra i se'ns posa al descobert la cara oculta de la soja, amb les seves greus conseqüències socials i ecològiques.
