Ferran Aguiló

Deixar pixar el mul

Ferran Aguiló01/03/08 0:00

S'ha dit moltes vegades però ho oblidam sovint, especialment en campanya electoral. Hi ha prou lleis per a garantir la convivència, per castigar qui roba tant si és nadiu com estranger, per perseguir els agressors de dones que les creuen seves, per prevenir els accidents laborals i penar qui, per estalviar-se doblers, no els prevenen... I cada dia hi ha problemes de convivència, robatoris violents, agressions masclistes i accidents laborals. L'eficàcia de la Policia només depèn dels recursos humans i tècnics que els governs decideixin dedicar-hi i, actualment, tothom afirma que és acceptable malgrat que podria millorar. Els jutges que no es dediquen a fer política compleixen amb la seva tasca de posar límits als que no els tenen i només la manca de recursos, també, impedeix una major eficàcia. Però el delicte existeix i existirà perquè la humanitat no és perfecta i existeixen desajusts socials i personals (vaja pardalada m'ha sortit). El que no s'entén és que la política camini a cop de notícia i ens regalin promeses per compensar els titulars. On és la majoria d'edat que se'ns suposa? Perquè llevat de quatre verros unineuronals ningú amb dos dits de seny i amb coneixement mínim de les lleis pot culpar un govern "ni el present ni el passat ni el futur" dels assassinats masclistes. Qualque vegada ha fallat l'aplicació de la llei en el vessant de mesures protectores però no és just que es digui que falla la llei perquè hi ha dissortats assassinats. Falla la llei perquè n'hi ha que es boten els semàfors? Basta de demagògia i que ens prenguin per components d'una turba inculta capaç d'aplaudir cada beneitura sorgida arran d'un titular de premsa. Basta, per favor.

Per feines seré uns dies fora d'Espanya i m'estalviaré berenar cada matí amb més ocurrències per a menors d'edat. De fet, voltros també vos estalviareu les innecessàries reflexions sobre les estupideses electorals. També, i vist com tenim el galliner d'esvalotat, m'estalviaré alguns capítols de l'aixecada de cul del senyor Nadal, deslleial soci del govern Antich. Seria molt estrany que li revengués estrenyiment verbal, justament aquests dies, després de llegir les declaracions del conseller Carbonero que publicam avui. Potser que, fins i tot, em perdi la fotografia dels suposats socis, Antich i Nadal, visualitzant un encontre que, abans de realitzar-se, ja ha caducat. Però no em preocupa gaire. Ara l'únic important és saber qui viurà a la Moncloa la pròxima legislatura i amb quins condicionants. La resta pot esperar o, en expressió d'altre temps, s'ha de deixar pixar el mul (que pixant descansa, afegien alguns). El resultat de les eleccions pot ajudar a esbrinar per on aniran el trets, en el cas que hi hagi una estratègia i no només les potadetes d'un infant contrariat a la recerca de la màxima freudiana de matar al pare (la mare, en aquest cas). Bé, ja ho sabeu, aquest és un país estrany on avui celebram una unitat administrativa, la comunitat autònoma, o un accident geogràfic, l'arxipèlag, i ja ens va bé. A ningú no se li acut celebrar un sentiment de pertinença nacional ni res per l'estil. No hi ha motius, almanco, entre els socialistes mallorquins que no volgueren una cap de llista per ser menorquina...