Debat de teleoperadors

Supòs que a voltros també vos passa que, a l'hora de queixar-vos, voleu parlar amb el responsable i no amb el primer que despenja el telèfon. És una tasca que ha esdevengut impossible els darrers anys perquè tots els serveis d'atenció al client s'han externalitzat i ni tan sols et responen des d'Europa. Amb els polítics ens passa qualque cosa semblant: és impossible parlar amb els responsables i inútil fer-ho amb els seus missatgers. Francament, m'agraden més els reptes impossibles que els inútils i, per això, m'estim més parar l'orella per veure què diuen els senyors Zapatero i Rajoy que perdre la llet pel rostoll d'un suposat debat dels seus manats nadius. No cal confessar que dimecres vespre vaig triar el Barça-València abans de suportar la veu dels teleoperadors del PSOE i del PP per les televisions locals. Les xifres diuen que només 1'3 de cada 100 espectadors balears que aquella hora s'asseien davant del televisor tengueren interès a escoltar-los. És a dir, ni els militants amb carnet d'antiguitat respectable suportaren la presa de pèl. Han de debatre aquells que tenen la capacitat per decidir quines polítiques se segueixen malgrat que per aconseguir-ho necessiten asseure en el Congrés dels Diputats el major nombre de teleoperadors que segueixin, caninament, les polítiques que ells decideixen. El paper dels teleoperadors és el de repetir el missatge del líder i, en aquesta repetició, no hi té cabuda el debat. Per tant, no sé què punyetes ens volen vendre el senyor Garcias i la senyora Salom si la seva màxima capacitat de decisió a Madrid és sobre el vestit que es posen per anar a complir les ordres del seu grup. No és el moment de discutir si és el sistema correcte o si és manifestament millorable: és el que tenim i és absurd pensar que la tropa de teleoperadors provincials pot aportar a la política nacional qualque cosa semblant a un detall. A favor seu s'ha de dir que el partit de futbol tampoc no va ser gaire cosa.