Un govern que va deixar endeutats els ciutadans de Balears en uns 5.000 milions d'euros, sobretot invertits en grans obres públiques, no va preveure les necessitats que, en matèria d'escolarització, aflorarien a la nostra comunitat, fins al punt que el curs que ve s'hauran d'instal·lar 50 aules prefabricades més, fins a arribar a les 125. Ens referim, com se suposa, al Govern del PP encapçalat per Jaume Matas, que és massa lluny per respondre dels fiascos del seu mandat, mentre que els directius del partit fan com si no sabessin què feia el seu antic president amb els diners públics. Cert que la població en edat escolar augmenta de manera galopant, però no en forma que no s'hagués pogut preveure. La manca de previsió real i la manca de voluntat política han deixat l'ensenyament públic abandonat a la trista sort que sol córrer en mans de governs conservadors, més interessats a resoldre els problemes de l'ensenyament privat que no a garantir la qualitat del públic. Ara bé, no seria ni just ni rigorós desplaçar tota la responsabilitat al Govern de Matas, que en realitat pecà de molt mala administració dels escassos recursos que arriben a la nostra comunitat. El cavall de batalla d'Unitat per les Illes en aquesta campanya és precisament la balança fiscal, una qüestió en la qual ni el PP ni el PSOE no han volgut aprofundir des que s'alternen en l'Administració de l'Estat. Aquesta balança fiscal, que compromet el nostre futur i que ja ens ha fet perdre punts en relació al desenvolupament de les regions europees, ha creat la paradoxal situació que una comunitat que aporta a l'Estat molt més del que en recupera no disposi de recursos per garantir un ensenyament de qualitat i en condicions adequades. Les aules prefabricades visualitzen la injustícia de què és víctima la nostra comunitat, i no deixa de ser curiós que Unitat sigui titllada de candidatura economicista pel sol fet de ser la plataforma que apunta al cor de la qüestió, que és on l'economia té més a veure amb les persones.