Pens que hem perdut la vergonya i en nom de les conveniències som capaços de pervertir, fins i tot, l'idioma. Dir debat al cant a la covardia que pacten els principals partits és, realment, ignominiós. Diu el diccionari que debat és l'acte de debatre i debatre és discutir, tractar un assumpte fent el contrari als altres. Els encarregats de comunicació dels principals partits es conxorxen entre ells per eliminar la possibilitat de discutir i ho fan des del convenciment de les misèries humanes que reconeixen en els seus candidats. Si la política ha de destil·lar credibilitat i l'acció de govern ha de generar confiança, els polítics s'arreceren al darrere de les normes rígides dels actuals debats i confessen que ni creuen en ells mateixos ni tenen confiança en el seu discurs. La seva confessada caganera fa oi i hauria de ser motiu suficient per enviar-los a pondre. Són toreros de bous lligats, futbolistes de porter comprat, polítics de política enllaunada. Que ells es vulguin anegar en la seva merda és greu, que ens hi vulguin arrossegar com a periodistes i obligar-nos a legitimar el seu frau amb la nostra presència és, simplement, imperdonable. Ens redueixen a la funció d'un notari d'aquells que tots n'hem sentit parlar, dels que surten del despatx quan el ritual determina que la transferència de diners negres exigeix fer un descans en la legalitat sense aturar el taxímetre de la minuta. Hi som però no fa cap falta la nostra presència. Per moderar hi ha d'haver la possibilitat d'immoderació i els candidats tenen les misèries massa acceptades com per arriscar-se a tenir-la i desencadenar un debat mereixedor d'aquest nom.

Però encara ho hem de besar perquè quan governa la dreta no hi ha ni la possibilitat de fer frau. Simplement, no hi ha debat. És a dir, vivim en un país on els polítics, en el millor dels casos, ens enganyen; en el pitjor, ens ignoren. Faria mamballetes amb les orelles si dilluns, just començar el debat entre els dos possibles futurs presidents d'Espanya, un d'ells proposàs a l'altre respectar els blocs temàtics pactats però, des de l'educació que se'ls suposa (i que no tots els seus companys parlamentaris han demostrat), obrir la possibilitat real de debatre talment fóssim un país democràtic amb pedigrí i no uns parvenus incapacitats per interioritzar les normes del combat dialèctic. Ambdós haurien de reconèixer l'autoritat del moderador i aquest ser mereixedor de tal grau. Amb confiança: no esper veure-ho fins a, almanco, una altra generació de polítics més confiats de les seves capacitats.

Si pens això del que ens espera dilluns, imaginau-vos quina opinió tenc de l'enfilall de monòlegs que imposaren els representants balears del PP i del PSOE (encara més acollonits de les incapacitats dels seus candidats) pel debat de divendres passat. La repugnància és tan grossa que ni el vaig veure: si han de cometre una estafa que no comptin amb mi com a còmplice. Que se la pelin solets, que ja són grandets. I si, per una d'aquelles coses de la perversió, necessiten de l'existència de voyeurs per excitar-se, que cerquin claca entre els candidats a càrrec públic que, en cada un dels partits, són gernació.