Polítics enllaunats

Pens que hem perdut la vergonya i en nom de les conveniències som capaços de pervertir, fins i tot, l'idioma. Dir debat al cant a la covardia que pacten els principals partits és, realment, ignominiós. Diu el diccionari que debat és l'acte de debatre i debatre és discutir, tractar un assumpte fent el contrari als altres. Els encarregats de comunicació dels principals partits es conxorxen entre ells per eliminar la possibilitat de discutir i ho fan des del convenciment de les misèries humanes que reconeixen en els seus candidats. Si la política ha de destil·lar credibilitat i l'acció de govern ha de generar confiança, els polítics s'arreceren al darrere de les normes rígides dels actuals debats i confessen que ni creuen en ells mateixos ni tenen confiança en el seu discurs. La seva confessada caganera fa oi i hauria de ser motiu suficient per enviar-los a pondre. Són toreros de bous lligats, futbolistes de porter comprat, polítics de política enllaunada. Que ells es vulguin anegar en la seva merda és greu, que ens hi vulguin arrossegar com a periodistes i obligar-nos a legitimar el seu frau amb la nostra presència és, simplement, imperdonable. Ens redueixen a la funció d'un notari d'aquells que tots n'hem sentit parlar, dels que surten del despatx quan el ritual determina que la transferència de diners negres exigeix fer un descans en la legalitat sense aturar el taxímetre de la minuta. Hi som però no fa cap falta la nostra presència. Per moderar hi ha d'haver la possibilitat d'immoderació i els candidats tenen les misèries massa acceptades com per arriscar-se a tenir-la i desencadenar un debat mereixedor d'aquest nom.