Ara sí que la campanya electoral és un fet i els sondejos només parlen d'empat. Se suposa que en quinze dies haurem de tenir triat el vot o, com a mínim, la sana i democràtica intenció d'anar al col·legi electoral. De fet, els comentaristes polítics asseguren que una bona participació el dia dels fets afavorirà la formació de Zapatero i, per aquest motiu, el candidat de la rosa no fa més que repetir que ningú s'oblidi del compromís electoral.

Pels incrèduls, és a dir, els que pensam que difícilment la gent contesta la veritat en les enquestes, ens costa creure que amb un desconegut qualcú es pugui arribar a obrir tant com per manifestar la sensació d'apatia que habitualment generen les eleccions en el ciutadà. A la suposada mentida de l'entrevistat també es pot afegir l'enorme habilitat dels estadístics, i és que no hi ha resultat que no es pugui interpretar i reinterpretar. Que si amb intenció de vot perd Zapatero, però guanya en la pregunta de qui vol vostè que sigui president... Qui no es consola, és que no vol.

I així, mentre els mitjans de comunicació insisteixen en les seves lluites internes de debats hermètics i moderadors qüestionats, la resta de votants continuen amb els seus debats paral·lels, amb preguntes tan senzilles com què em suposarà a mi la victòria o la derrota d'aquell candidat. Una pregunta, en aquestes alçades, quasi filosòfica. La gran majoria tria un candidat per raons purament subjectives. El vot no sol ser una decisió gaire racional. Per això mateix, el fet que Solbes guanyi el debat contra Pizarro no deixa de ser una anècdota. O és que qualcú pot pensar que el votant escolta, amb distància i de manera objectiva, el que diuen els candidats enfrontats i després, racionalment, decideix el seu vot. En els anys 50 ja es tenia clar que la televisió només servia per reforçar els missatges polítics i que, molt difícilment, un vot decidit es canviava arran d'un debat. És com veure un partit del Barça - Madrid amb els aficionats dels dos clubs alhora i intentar que tots valorin igual les decisions arbitrals. Que el PP i el PSOE no es posaran mai d'acord en les formes, és una obvietat, però això no ens ha de privar de l'espectacle del debat.