Que no ens donin la llauna, diuen
La temptació llibertariana, que va ser atractivament presentada per pensadors com Murray Rothbard (ja saben: l'estat és un enfit, una nosa, un obstacle per a la llibertat, i només la pura i salvatge competència garanteix el creixement econòmic i intel·lectual i, al capdavall, la felicitat) està donant pas a una versió que podria anomenar-se el llibertarianisme espavilat, això és, el propòsit d'escapolir-se dels aspectes més incòmodes de l'estat tot demanant, als poders públics, un tracte excepcional, amb l'argument que l'activitat dels demandants té les seves pròpies lleis i que l'estat no pot interferir-hi. Un dels darrers exemples aparegué fa quatre dies, quan l'arquebisbe de Canterbury, i líder espiritual de l'església anglesa, proposà públicament la instauració de la xaria, la llei islàmica, a Anglaterra, amb l'argument que els islàmics que hi viuen «senten alienes les lleis i les institucions angleses» (i obviant que hi ha moltes lleis, sobretot les fiscals, que el personal sempre sent alienes i enfitoses, fins i tot els nadius més fervorosos de la tradició). El suggeriment és tan bèstia que no se n'ha tornat a parlar, però no cal gaire agudesa per entendre que la petició real del mossèn protestant és que els fidels de la seva església no siguin gaire incomodats, en els seus costums i maneres de viure, per aquestes onades de forans que omplen les ciutats angleses, i europees, i que continuïn essent protegits i afavorits per l'estat anglès. La religió ha de servir de factor d'excepció, diu en realitat l'arquebisbe, i de la mateixa manera que allà, als països islàmics, els creients són ciutadans de primera, aquí, a casa nostra, ho hem de ser nosaltres: per això reclamem el manteniment dels privilegis que ostentam des de fa segles. Un argument que rutlla paral·lel a la tradicional afirmació de l'església catòlica que hi ha terrenys on l'estat no hi pot entrar, perquè han de quedar reservats a la lliure excepció dels seus jerarques (no tant a la democràtica decisió dels seus fidels), o del club de què es tracti, que sempre trobarà aquí o allà teoria sobre la llibertat, o sobre la llei natural, per mirar de protegir-se de la tafaneria de l'estat.
També a Opinió
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- Els feixistes reaccionen histèrics contra Toni Nadal: «A Mallorca no parlam català, parlam mallorquí i espanyol»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.