Senyora batllessa: són les deu del matí de diumenge passat. El dia és ben rúfol, cosa que fa que tant els problemes d'un cert gruix com els inconvenients de fàcil solució que planteja la quotidianitat es contemplin amb un pessimisme pujat de to. A més a més, Kosovo, avui (diumenge) serà independent, i aquesta certesa, lluny de donar-me ales, m'augmenta la frustració. Cada dia que passa d'ençà de la mort de Franco, les terres catalanes són menys colònia espanyola i més província d'Espanya. I no sols per la malvolença dels polítics. A Frankfurt donàrem la mesura de les nostres ambicions, del nostre concepte de país, de la relació emocional amb la història. Tanmateix, senyora batllessa, no vull parlar-li de les frustracions nacionals que, no cal dir-ho, són moltes i porten camí d'augmentar. Divago, això és tot. I és hora que anem per feina. Miri, senyora batllessa, quan les grans esperances cauen en picat, ens aferrem a les coses més properes per tenir un punt de referència que ens serveixi per a apuntalar-ne de noves, i girem els ulls envers la ciutat, el barri, els carrers on fem la vida. Jo ho he fet. Al cap i a la fi, la pàtria és tot allò que es divisa en obrir una finestra qualsevol de la llar i un aspira a sentir-la com una part palpitant de la vida, car com diu Salvat-Papasseit no he escrit mai sense mullar la ploma al cor. Però la ciutat, el barri, els carrers que recorro, aquest espai urbà que m'és familiar, no em dóna motius de complaença. Més aviat em decep. Vostè, senyora batllessa, porta més de mig any a Cort i aquella sensació de ciutat fronterera, deixada de la mà de Déu, que transmetia Palma, no sols persisteix, sinó que s'ha fet més i més evident. Miri, senyora batllessa, pugi a l'autobús 29, que és el que fa el trajecte entre Son Dureta i el Polígon de Llevant. En arribar al carrer de Joan Ripoll i Trobat, se sent una veu per la megafonia que anuncia la parada en el carrer Joan Ripoll Primer Trobat/en la calle Juan Ripoll Primero Trobat. El fet de confondre una vocal amb un nombre romà pot atribuir-se a un lapsus, i els lapsus són humans. Serveixen per a provocar una rialla i prou. Tanmateix quan el lapsus persisteix i Cort en té constància, no fa rialles, perquè suposa una falta de respecte als ciutadans i una manera d'empobrir la ciutat. Aquest empobriment es manifesta en infinitat de detalls. Prop d'on visc, a la cantonada del carrer Rubert i Salut, hi ha una barrera d'obres i un senyal de trànsit des d'abans de les eleccions. Amb vuit mesos cap servei municipal no se n'ha fet càrrec. I a la mateixa cantonada, a tres metres d'alçada, penja un manyoc de fils que uns picapedrers, de manera involuntària, arrabassaren de la paret. D'això fa prop d'un any. Si els fils són d'electricitat, en sentirem parlar perquè amb una ventada cauran a terra i si algú els trepitja quedarà més torrat que el cafè de Can Bestard. Si són de Telefónica...? En fi! Tant se val que siguin d'una companyia o de l'altra. Empobreixen el dia a dia, predisposen el vianant a pensar que si del cel penja un fil i no passa res, tampoc no té gens d'importància si ell s'escura la gola i escup a terra o si hi llança la capsa de tabac rebregada. I ara penso en les papereres. En els carrers que considero meus pràcticament no n'hi ha. Hi havia buguenvíl·lees meravelloses, que hi guaitaven des dels jardins centenaris que encara queden, i Cort va obligar els propietaris a podar-les a corre-cuita si no volien ésser multats. En el meu barri, tot continua igual de malament com en temps de Catalina Cirer. Amb algun agreujant. Els veïns d'El Terreno d'incorporació recent a la Seguretat Social no tenen garantida la proximitat de l'ambulatori, i han d'acudir al de la Riba. I si un és un vell? I si no disposa de mitjà de transport...? Miri, senyora batllessa, en referència als serveis que rebem en podríem parlar sense aturar. Dissabte de matí, a les set, un comerciant del carrer Menéndez Pelayo no va poder ni entrar a la seva botiga perquè hi havia un cotxe aparcat davant la porta. Va avisar la Policia municipal perquè li enviessin la grua i va plantar-se a la voravia a l'espera que arribés. Jo el vaig trobar esperant, prop de les set i mitja. Posteriorment em va dir que una mica més tard va presentar-s'hi un policia motoritzat que va procedir a multar el vehicle, i tot seguit va partir, no sense anunciar l'arribada imminent de la grua. Mentrestant els clients feien rotlle, comentaven quatre coses i se'n tornaven. I el botiguer va tornar a telefonar al departament corresponent de la Policia municipal. Aquesta vegada, la resposta va ésser més inquietant. El servei municipal de grues no dóna abast a la feina que se'ls acumula cada matí, li digueren. Una altra trucada, més tard, va permetre saber al meu amic botiguer que l'Ajuntament ha adjudicat el servei municipal de grues a una empresa privada i que des del carrer de Sant Ferran no podien fer res més del que feien. És a dir, telefonar al responsable de les grues perquè n'enviés una. La grua va arribar, finalment, quan faltaven deu minuts pel migdia. Imagini's, senyora batllessa, quin era l'estat d'ànim d'un botiguer que havia hagut de contemplar, impotent, com els seus clients abandonaven la cua renegant i se n'anaven a comprar a la competència. Molest, va fer una última trucada, aquesta vegada a l'encarregat de l'empresa concessionària. Volia saber què havia passat perquè l'haguessin desatès així. Estava disposat a conformar-se amb una paraula de conhort, amb una excusa creïble. Doncs bé, senyora batllessa, la resposta de l'encarregat el va deixar fred. Li va dir que li havia enviat la grua tan aviat com havia rebut l'avís. Què li sembla, senyora batllessa? Vostè em dirà que tot això que li he contat forma part de l'anecdotari urbà, i tindrà raó. Tanmateix, li diré que el benestar de tots nosaltres depèn de la millora de les petites coses i que els ciutadans que la votaren ho feren amb l'esperança d'acabar amb els vicis de la legislatura anterior. Ja veig que no ha estat possible. En el meu barri persisteix la brutícia, la manca de civisme, els abusos dels més descarats, les obres irregulars, i Gomila i els voltants, que més que una zona d'esbarjo continua essent una nafra fètida. Si en el meu barri passen aquestes coses (totes negatives, ni una sola de positiva) imagino que en els altres deu passar quelcom de semblant. De manera que li convé rectificar el rumb del seu govern, senyora batllessa, ara que hi és a temps. Els seus votants volien una altra manera d'entendre la ciutat i, ara per ara, la cosa no pinta bé.