La proclamació avui del dia en què Kosovo es convertirà en un país independent, sota la protecció de la Unió Europea i dels Estats Units, suposa una passa més en dignificació dels balcànics després dels ferotges enfrontaments de fa una dècada. També enceta un període d'incertesa davant la indignació que aquest procés ha causat a Rússia i, com és lògic, a la seva aliada Sèrbia, que és la que en definitiva perd el territori i queda cada cop més aïllada. Rússia du temps assegurant que la independència de Kosovo és, en realitat, la instal·lació d'una gran base occidental (especialment nord-americana) a prop dels seus interessos i dominis. Allò que de veritat tem Putin és que es poguessin reproduir fenòmens semblants al Caucas i a les voreres del Caspi, territoris riquíssims en petroli i amb una població majoritàriament musulmana. Moscou ja duia temps advertint que la independència kosovar es produiria en diumenge per tal d'evitar que Rússia tingués temps de convocar el consell de seguretat de l'ONU, on té el dret de vet. S'ha de tenir en compte, en paral·lel, que el noranta per cent dels kosovars són d'arrels musulmanes. Per això, Moscou està nerviós. Ahir molts kosovars sortiren al carrer amb banderes de la seva pàtria i d'altres nord-americanes i de la Unió Europea. Tenen clar a qui deuen la independència, tot i que els seus milicians plantaren cara amb coratge als serbis ara fa una dècada. Per sobre de pugnes internacionals, allò segur és que un país de dos milions d'habitants i d'uns 10.000 quilòmetres quadrats de territori accedeix a la sobirania. Seu i de les pròximes generacions és el futur. Les tensions internacionals passaran, però els kosovars ja són amos del seu destí, probablement per sempre.