Quants records em vénen al cap quan veig una fotografia del vell Lluís Sitjar. Crec que podria indicar amb precisió quasi mil·limètrica quina era la meva ubicació, quan a la tribuna de sol encara no hi havia cadires i just una retxa separava un lloc de l'altre. Quin temps! Era quan Gallardo manava a l'àrea i, Orellana era capaç de deixar assegut qualsevol rival en un sol pam de terreny. Uff! Ja fa tant...

El meu cor pateix quan veu el procés de deteriorament que viu el Lluís Sitjar. No hi ha dret. Em sembla injust, impossible. No entraré a valorar qui és el culpable de l'actual situació "supòs que un poc tots", però la realitat és que m'agradaria saber que el Lluís Sitjar ha tingut una mort digna. Entenc que ha arribat el moment de l'adéu, que el Lluís Sitjar ja és irrecuperable com a estadi de futbol, però m'agradaria pensar que entre els copropietaris i el Mallorca, amb la imprescindible col·laboració de l'Ajuntament de Palma, faran possible que la mort sigui digna. Entenc que els copropietaris i el Reial Mallorca vulguin aconseguir un benefici econòmic amb el Lluís Sitjar, però no estaria de més que facilitassin la feina a l'Ajuntament amb una petició justa.