Un dia d'aquests, un amic meu que fa de mestre d'escola em va comentar que, al seu institut, se n'hi va presentar un que deia que era periodista d'una ràdio espanyola per demanar als mestres si era vera que totes les assignatures es feien en català. Em va dir que ell va respondre que, efectivament, ensenya en la llengua oficial i pròpia de Mallorca i que no té cap problema ni amb cap alumne ni amb cap pare, maldament en el pati n'hi hagi que parlin en català, altres en espanyol, altres en àrab i fins i tot altres en anglès i en alemany. Ara bé: també em va dir que altres professors fugien per les bardisses i deien a mitja boca '-segons quines classes les feim més en una llengua, segons quines en l'altra', altres digueren «"depèn de com parli la majoria d'alumnes de cada aula», altres no responien.

Vaig comentar al meu amic que jo, fos d'ell, faria com En Malcolm X quan els periodistes racistes blancs l'interrogaven com si fossin policies i ell un delinqüent: els tornaria l'interrogatori a ells. Quan li demanaven: «"Per què crees odi?» Ell responia: «"Per què creàreu tant d'odi segrestant els nostres avantpassats d'Àfrica traginant-los a Amèrica com a bèsties i explotant-los com a esclaus fins a la mort? Per què creau tant d'odi tractant-nos com a subhomes? Qui sou els blancs per apuntar ningú amb el dit acusant-lo de crear odi?» Jo, ben igual, fos dels professors mallorquins interrogats per periodistes espanyols, els diria: «"Heu anat a les escoles de Madrid a demanar-los per què fan les classes en castellà als fills dels prop de cinquanta mil catalanoparlants que hi viuen? Hi heu anat a emprenyar demanant per què ensenyen en castellà als fills de les desenes de milers de gallecs i portuguesos que hi viuen? I als centenars de milers d'àrabs? En haver anat a emprenyar per allà, a qüestionar si a Madrid, l'escola ha de ser en castellà, la llengua del territori, o si ha de ser a la carta, segons la llengua de les persones, només després, ja em deixaré emprenyar responent al vostre interrogatori. Però mentrestant, arruix, que tenc altres feines més necesàries». Ja n'hi ha prou de fer el beneit i de passar-nos la vida demanant perdó per existir.