Bill Gates, el fundador de Microsoft i segon home més ric del món, dedica molt del seu preciós temps a la comunicació. En la seva activitat publicitària acostuma a llançar idees que vaticinen i ja configuren el nostre món del futur. Si sabem que a aquesta activitat empresarial i comunicativa se li afegeix el suport d'una fundació, la Fundació Bill i Melinda Gates, amb uns recursos propis de 60.000 milions de dòlars i un volum d'inversió que supera el de l'Organització Mundial de la Salut de les Nacions Unides, comprendrem que convé parar molt d'esment a les seves idees.
Ara, fa uns dies, el senyor Gates, en el Fòrum Econòmic Mundial de Davos a Suïssa, ha dit que el sistema econòmic que tenim és bo però que necessita un cop de timó, una mena de brúixola orientadora que eviti l'estopejada previsible. Gates és optimista i no es limita a assenyalar el problema, també en té la solució: «el capitalisme creatiu».
Però, quina és l'essència d'aquesta nova saba capaç de resoldre tots els problemes? Segons Gates, el món econòmic s'ha de girar molt més cap als pobres. Però no per un altruisme sense més contrapartida que la satisfacció ètica. Ben al contrari, els pobres interessen perquè constitueixen «un mercat enorme», el més grandiós mercat existent sobre el planeta. L'objectiu és que aquesta massa humana, radicada sobretot a Amèrica, Àfrica i Àsia, entri de ple en l'engranatge del mercat a través de la generació de noves necessitats i la seva satisfacció de banda de les grans empreses transnacionals. Gates a Davos ha posat sobre la taula una gran veritat: si l'imperi dels negocis no es gira cap aquesta perifèria que fins ara s'ha quedat al marge dels «beneficis» del model de consum vigent a occident, perd una gran oportunitat de negoci i de consolidar perspectives que assegurin nous creixements econòmics.
És en aquesta empresa filantròpica que el lúcid Bill Gates ha descobert el caràcter estratègic de l'agricultura. Com començar a generar mercats en uns països camperols, empobrits i sense capacitat de compra? No hi ha dubte que el que s'ha de fer és capgirar el model agrari. Per això, s'han unit la Fundació Rockefeller i la Fundació Bill i Melinda Gates en un programa que inclou l'«Aliança per a la Revolució Verda a Àfrica» i altres actuacions a Àsia (el gran món de l'arròs) per un total de 207 milions d'euros. L'objectiu és la generació d'un «paquet tecnològic» adequat que inclogui llavors millorades, insecticides, fertilitzants i la tecnologia necessària per augmentar la producció i «treure els pobres d'Àfrica de la misèria».
Evidentment, a ningú no se li escapa que al davall d'aquest projecte «filantròpic i visionari» hi ha l'interès de difondre els transgènics i el conjunt d'agroquímics que duen associats. Si s'aconsegueix fer entrar Àfrica i Àsia en el món de les biotecnologies agràries i de l'agricultura industrial es generaran grans oportunitats de negocis i podrà aflorar, mentre es consumeixen les terres, l'aigua i els recursos naturals d'aquests països, una nova etapa d'expansió econòmica.
La crisi energètica planeja també sobre l'emergència d'aquest capitalisme creatiu. Saben que per moltes guerres que promogui l'imperi la capacitat de disposar de recursos il·limitats de petroli ja no és realista. Per això, s'impulsa la fusió entre la biotecnologia industrial aplicada a l'agricultura i la indústria energètica. «La segona revolució verda de l'Àfrica» que promou Bill Gates no tendrà tant un caràcter alimentari com energètic: les produccions agràries i forestals s'adreçaran a fer combustible.
El mateix Gates sembla que ho entén així quan ja ha comprat el 25% de Pacífic Ethanol entre altres inversions en el terreny energètic i, en especial, dels agrocombustibles. L'interès per Àfrica tampoc no és nou en ell ja que ha invertit 423 milions de dòlars en empreses petrolieres del Delta del Níger. Així doncs, el filantrop predica amb l'exemple en la seva proposta de cercar negoci entre els pobres. Si la humanitat i el planeta ho podran aguantar, ja són figues d'un altre paner.
