Ahir, a Menorca, vaig poder dialogar amb calma i profunditat amb monsenyor Joan Piris, sobre el debat mediàtic d'aquestes setmanes. Ell mateix em recomanà la lectura del seu article d'opinió que publicava ahir mateix, titulat La nostra campanya: preparem la Pasqua 2008. Compartesc absolutament el contingut del seu escrit, el podria fer meu perfectament i consider que pot esser il·luminador, però hi podria haver incorporat algun concepte orientador relacionat amb l'Exhortació. Reconec, no obstant això, que la conversa que mantinguérem, en un dinar col·loquial i amistós al Toro, em serví per aclarir algunes coses, sobretot per adonar-me d'allò que pressuposava. En primer lloc, el bisbe em confirmava un principi general: a vegades és millor callar, però no es pot callar sempre. És bo, de manera individual, que cada bisbe ens doni la seva versió, una visió que completi i aclareixi els malentesos i les ambigüitats. En segon, em ratificava que entre l'episcopat en general existia la percepció que se n'havia fet un gra massa i que era partidari de publicar íntegre el text, precisament perquè ningú no opini d'oïda. En tercer, em reconegué que certament el text final de la Conferència Episcopal podria haver aparegut més matisat i més didàctic. En quart lloc, vaig intuir que els bisbes no acaben de trobar l'equilibri entre allò que desitgen comunicar als seus diocesans i allò que s'acaba introduint a través dels mitjans de comunicació. No es pot culpar sempre l'empedrat, en aquest cas els mitjans o el portaveu de la Conferència Episcopal. Allò més interessant, almenys personalment, ha estat l'oportunitat de conviure durant unes hores amb un protagonista i poder tenir una visió de primera mà, una panoràmica que particularment ha atenuat alguns dels meus malestars interiors. Després de tot, consider que en la voràgine de les confrontacions polítiques, socials, culturals, religioses i ètiques necessitam que entre tots aquests actors públics es crein espais de confiança, d'interlocució, de proximitat. Tot a partir d'una única família de conceptes que no ens separin encara més tots aquells que, consider, lluitam per cohesionar i crear ponts de confiança.