A mesura que es van coneixent dades, com que l'any passat presentassin suspensió de pagaments tretze constructores de les Balears, es veu clar que el sector necessita pensar en la seva reconversió si vol mantenir un paper de lideratge dins l'economia balear. Es tracta d'una qüestió molt delicada perquè al voltant de l'urbanisme es mouen 50.000 nòmines directes i 50.000 d'indirectes. Cent mil famílies illenques depenen del formigó. És evident que el consum desaforat de territori s'ha d'acabar i que, a més, el mercat travessa grans dificultats a causa de l'imparable augment dels preus. La solució, en línies generals, passa per dos eixos: el primer són les obres públiques, que han de ser possibles amb l'assoliment d'un finançament just per a l'Arxipèlag. Són necessàries importants iniciatives en matèria d'habitatges socials i també que millorin la qualitat de vida dels balears i de l'oferta turística. Aquests projectes poden donar molta sortida a nombrosos empresaris i treballadors. En segon lloc, s'ha de mirar de manera decidida cap a les rehabilitacions. Palma, per exemple, té un dels centres antics més grans d'Europa. Cal fer-lo atractiu al màxim. Aquí és on fan falta promotors i constructors amb un notable nivell de professionalitat. A més, aquesta tasca rehabilitadora és ampliable a nombrosos indrets de l'Arxipèlag. Així, es pot avançar per dos camins: per una banda, amb els pisos socials es pot donar esperança als joves i treballadors que aspiren a gaudir d'un habitatge i, per l'altra, aconseguir una oferta de categoria que no impliqui consumir més boscs ni zones d'alt valor paisatgístic. La construcció té un gran paper en el futur de les Balears, sempre que sigui intel·ligent, dialogant i no pensi només en el guany immediat.