El líder del PP, Mariano Rajoy, té decidit abordar el problema de la integració dels immigrants a l'estil de Sarkozy, és a dir, obligant-los a signar un contracte que els obligui a parlar el castellà, a assumir els costums espanyols i a pagar imposts. Està bé, en principi, cercar la integració dels immigrants, però aquesta s'hauria de fer des del respecte a aquests sectors, i no des d'imposicions. Les exigències massa exageradaes generen rebuig i creen més xenofòbia que voluntat i afany integradors. S'ha de tenir molt de tacte amb els immigrants i saber demostrar-los que són benvinguts, no fer-los signar contractes, que sempre obliguen i que poden ser entesos com l'excusa per efectuar expulsions injustificades. A més, està clar que en aquest compromís de Rajoy només hi figura com a obligació l'aprenentatge de la llengua castellana, i no les que també són oficials a les respectives comunitats autònomes. Aquest fet, sempre des de l'obligatorietat, constitueix un doble afront als immigrants. El primer, fer-los signar contractes per residir a l'Estat, i el segon, que deixin de banda la llengua pròpia de les autonomies, amb la qual cosa se'ls dificulta l'autèntica integració des de la igualtat i el respecte dels seus conciutadans.
La realitat és que la integració només serà possible des del moment en què els immigrants sentin al seu voltant ambient d'acollida, sempre que ells també es comportin com a ciutadans disposats a respectar les normes socials, però mai a partir de contractes coercitius que tenen un subtil to d'amenaça d'expulsió. Seria un error comportar-se així des d'una perspectiva progressista, i més en un país com el balear, on els que volen obligar els immigrants a parlar el castellà fan molt poc en defensa de la llengua pròpia.
