Rajoy i la integració

El líder del PP, Mariano Rajoy, té decidit abordar el problema de la integració dels immigrants a l'estil de Sarkozy, és a dir, obligant-los a signar un contracte que els obligui a parlar el castellà, a assumir els costums espanyols i a pagar imposts. Està bé, en principi, cercar la integració dels immigrants, però aquesta s'hauria de fer des del respecte a aquests sectors, i no des d'imposicions. Les exigències massa exageradaes generen rebuig i creen més xenofòbia que voluntat i afany integradors. S'ha de tenir molt de tacte amb els immigrants i saber demostrar-los que són benvinguts, no fer-los signar contractes, que sempre obliguen i que poden ser entesos com l'excusa per efectuar expulsions injustificades. A més, està clar que en aquest compromís de Rajoy només hi figura com a obligació l'aprenentatge de la llengua castellana, i no les que també són oficials a les respectives comunitats autònomes. Aquest fet, sempre des de l'obligatorietat, constitueix un doble afront als immigrants. El primer, fer-los signar contractes per residir a l'Estat, i el segon, que deixin de banda la llengua pròpia de les autonomies, amb la qual cosa se'ls dificulta l'autèntica integració des de la igualtat i el respecte dels seus conciutadans.