En el pròleg d'una tesi doctoral redactada en la immediata postguerra espanyola, publicada el 1944, l'autor hi anotava: «tesis doctoral de un soldado de la Iglesia y de España, que aprendió más en los campos de combate que en el sosegado recinto de las bibliotecas». Els que havien fet la guerra i, a sobre, l'havien guanyada, se'n sentien orgullosos. Fins i tot aquells que podien presumir d'un currículum acadèmic excel·lent feien ostentació de la seva fòbia natural a la raó, en contrast amb la reivindicació de la trinxera. Mantenien una visió particular de la política, entesa com l'aspiració màxima de la persona, atès el seu component educatiu i moral. Actualment, encara, hi ha polítics que imaginen la societat en la mateixa clau d'interpretació. En alguns casos, especialment, perquè desconeixen la reflexió i el sossec d'una biblioteca, perquè tampoc no han fet la guerra ni han participat en cap de les grans batalles dels temps presents. Cada mesada podem seguir puntualment les dades de l'atur i les estadístiques precises de qualsevol moviment econòmic o social, però difícilment tindreu accés a les estadístiques de lectura o dels visitants de les biblioteques. D'això ningú no en parla, perquè només interessa a una minoria inofensiva. Allò que importa és el que s'aprèn en el camp de combat, en la batalla del dia a dia, sense reflexió, sense a penes autocrítica, sense incorporar registres d'interpretació nous. Com a màxim, empesos per la necessitat, podem sostenir la urgència de la formació i de la innovació, però no ho acabam d'entendre com una manera de ser o un punt d'arribada, sinó exclusivament com una mediació, com una autovia per aconseguir objectius superiors. En molts aspectes, podem tenir la sensació que no avancem suficient, que continuam posicionats allà mateix on érem fa milers d'anys, esclaus de les mateixes misèries humanes, dels mateixos complexos i compartint les mateixes paranoies socials. Sorprèn que en un Estat democràtic com el nostre, les estadístiques de ciutadans civilitzats i amb inquietuds culturals descendeixi mes a mes de manera alarmant, mentre augmenta en proporció geomètrica el nombre dels que creuen que només s'aprèn de veritat en el camp de combat.