Avui és l'esperat superdimarts. Avui és el dia en què, en un major nombre d'estats, a vint-i-quatre, es celebren a Amèrica del Nord eleccions primàries; és així com es tria el número més gran de delegats, gairebé la meitat, i per tant el candidat d'un o dels dos partits, republicans i demòcrates. Per una part, Obama contra la senyora Clinton; i per l'altra, McCain contra Romney (tot i que sembla que aquests ho tinguin pelut en els propis comicis de novembre, després del desastre de l'època Bush). El passat dijous va tenir lloc el cara a cara entre Obama i Clinton, on van quedar clares les seves diferències, encara que també molts punts en comú que possibilitarien que en el futur, sent algú dels dos president, l'altre pogués ocupar la vicepresidència. Obama va rebre el recolzament de la família Kennedy, i popularment ja se'l comença a conèixer com el JFK Negre, encara que en aquesta expressió hi ha molt d'un injustificat messianisme. Obama ha de retornar la dimensió moral a un país a qui la guerra d'Iraq ha fet molt mal, que ha de ser capaç de remuntar la crisi econòmica i el dèficit, a més de donar una pauta de sortida a l'embolic del canvi climàtic. Per això, molts esperen que doni un nou tomb als USA; una de les propostes més revolucionàries, però, la trobem de la mà de Clinton, i consisteix a fer el sistema de seguretat social públic i gratuït; a la qual cosa respon Obama amb la proposta d'un abaratiment de les quotes del sistema privat, l'únic que existeix als USA (on una estructura sanitària com la que gaudim nosaltres s'assimila a la «medicina comunista o soviètica»). Sobre això, Michael Moore n'ha fet un documental, mostrant-nos com els Clinton van intentar la creació d'una assegurança mèdica gratuïta, en un país on 45 milions de persones no tenen cobertura sanitària a pesar de ser l'economia més rica del món. Obama és més realista i sap de la força d'aquesta indústria, que es va gastar més de 100 milions de dòlars per vèncer la idea dels Clinton. Guanyi qui guanyi avui, d'aquí al novembre aquest tema aixecarà polseguera.
Melcior Comes, escriptor
