De cada dia es veu més clara l'existència d'una mateixa intencionalitat final, dels dos grans partits nacionalistes espanyols, imposar la seva única nació de l'Estat i fer desaparèixer les altres, però ho fan de maneres diferents. El PP, impulsat per la dreta reaccionària, promet o posa en pràctica mesures a bombo i plateret, per aconseguir els objectius marcats, i per això es dediquen a esbombar a tort i a dret mentides i tergiversacions de la realitat, per justificar les seves mesures i aconseguir més vots. Els que dirigeixen el PP volen imposar la seva manera de viure, pensar i actuar als altres i ho aconsegueixen (l'altre dia, a una cadena televisiva privada estatal, es demanava a les persones del carrer on els agradaria viure, i una d'elles, tota seriosa, va contestar que a Catalunya, no, perquè allà t'impedeixen xerrar el castellà); i el PSOE, sense gaire escarafalls va fent la seva, promeses incomplertes de ZP com la de l'aprovació de l'Estatut català, o l'advertiment del ressuscitat Bono, que passa l'arada davant el bou i ja té la llei amb la mà per prohibir, a la Cambra, les altres llengües que no considera espanyoles, si ocupa la presidència del Congrés.
Tant un partit com l'altre no volen reconèixer que hi ha comunitats que són nacions, amb els mateixos drets que la que ells consideren com a nació única, només els partits socialistes de les altres nacions els fan actuar amb més manya. Els únics que ho tenen clar, i no tots, són els partits nacionalistes de cada nació (Galícia, País basc, Països catalans), que defensen la seva economia, la seva llengua, la seva cultura i tots els trets característics com a nació. Els banderers del PP van fent la seva feina d'anihilació de tots els trets característics diferencials. D'aquí ve que cada dia haguem de veure determinacions i promeses electorals que tendeixen a aconseguir l'Espanya imperial, única i indivisible.
Una de les darreres és la de convertir el castellà com a única llengua vehicular de l'ensenyament de totes les comunitats autònomes. Això significa interferir en les altres nacions, que tenen legislat, no real, que la llengua pròpia: català, basc o galaicoportuguès han de ser les llengües vehiculars respectives, tenint en compte que en acabar l'escolaritat obligatòria es dominin igualment la llengua oficial de l'Estat i la de la comunitat autònoma. Després de més de vint anys d'experiència en aquest sentit, s'ha comprovat que la llengua oficial de l'Estat es domina perfectament en acabar l'ensenyament citat; la que encara pateix un cert desconeixement és la pròpia de cada nació. Si això passa aquí, a Barcelona, a Lleida i a Alacant, per exemple, és normal que es vulgui defensar aquest sistema d'ensenyament i amb la llengua vehicular que emana de les lleis de normalització lingüística, i encara s'hauria de preveure alguna modificació perquè es pogués millorar la competència dels alumnes respecte de la llengua pròpia.
Doncs, no, el PP, que cerca vots, i soscavar, reduir i eliminar les altres llengües, que sobradament, com Bono, es veu que no considera espanyoles, ara vol que hi hagi pares que puguin demanar l'ensenyament en castellà en aquests llocs, que ells només volen com a regions o províncies. Quan els demanes per què volen aquest canvi si tot fins ara va com una seda, és a dir, els fills i filles d'aquests pares estan aprenent el castellà com els d'una altra comunitat espanyola, i a més, aprenen la del lloc on viuen, tots, des del que més comanda en el PP fins al tertulià de base, defensen que això es fa en nom de la LLIBERTAT.
Per això pens que aquesta llibertat només és per a uns quants, és només la seva llibertat, com si l'haguessin segrestada. Que m'expliquin, si volen i en saben, a veure si una família de llengua gallegoportuguesa, basca o catalana, quan se'n va a viure a qualsevol indret o comunitat de l'Espanya real, si aquests pares tendran «llibertat» per demanar que els seus fills estudiïn en la llengua galaicoportuguesa, basca o catalana. Com quedam, és una qüestió de llibertat o de seny, legislació i sentit comú?
