El Rei En Jaume i l'estelada

02/02/08 0:00

Enguany fa 800 que va néixer el Rei En Jaume I. El Consell de Mallorca, amb molt d'encert, commemorarà tot l'any el naixement del gran cabdill que ha perdurat dins la memòria col·lectiva tant a la Catalunya Central, com a València com a les Balears. El Rei En Jaume va estendre els dominis de la Corona d'Aragó fins a Mallorca i València, on va crear dos regnes a imatge i semblança del Comtat de Barcelona, poblats majoritàriament de gent que en procedia i regits pel mateix model de lleis. El Rei En Jaume, per tant, és un personatge històric recordat i venerat popularment al llarg d'aquests vuit segles perquè és el símbol místic de l'origen comú i de la unitat de les terres de la nostra nissaga.

Però enguany és any de més centenaris de símbols unitaris. Perquè fa cent anys que es va fer la foto més antiga que es conserva d'una senyera estelada. Aquesta insígnia, d'una estètica atractiva com poques altres, combina les antigues quatre barres amb el triangle blau, que representa el cel comú de totes les nacions de la Terra, i on, al bell mig, llueix resplendent l'estel blanc que simbolitza la unitat i la independència del nostre país. La va dissenyar En Vicenç Albert Ballester, que va ser testimoni de la lluita de Cuba pel seu alliberament. En Ballester, per fer la nostra estelada, es va inspirar en la bandera del país caribeny alliberat. És per tot això que s'ha constituït la Comissió 100 anys de l'estelada, que farà un seguit d'actes commemoratius tot l'any.

Aniria bé que les institucions mallorquines i balears acordassin la celebració de qualque acte conjunt amb aquesta comissió. El moviment per la nostra reconstrucció nacional també és històric. El seu avanç és lent, però no té aturall. N'és testimoni l'entrada enguany d'independentistes a les nostres institucions, qualcun dels quals fins i tot amb responsabilitats de govern.

En qualsevol procés de reconstrucció nacional, els símbols hi tenen una funció cabdal. La potència dominant fa tot quant pot perquè la comunitat a extingir oblidi tots els seus símbols, ja siguin banderes, himnes, personatges mítics, històrics o moderns. Toca, per tant, que recuperem tota la nostra simbologia i que la lluïguem, la sentiguem i ens hi identifiquem amb cos i ànima. Enguany, en tenim dues bones ocasions.