Després de tot el que he sentit aquesta setmana estic per tenir fe únicament en l'horòscop xinès. Pels agnòstics en la matèria, convé saber que el pròxim dijous, 7 de febrer, s'acaba l'any del porc i comença el de la rata, el que significa que s'acaba la bona sort que dóna l'animal porcí i que ens ve a sobre el mal rotllo absolut que aporten els poc populars rosegadors. Aquest constatat fet ha provocat en alguns països, com Vietnam, que augmentin considerablement el número de cesàries, així les mares previsores s'intenten assegurar la bona sort del nadó.
Aquí, a Occident, els nostres bons anys, o dolents, no depenen de causes místiques,i la nostra sort no té a veure amb l'any de naixement, ni del dia, ni de l'hora, ni de l'ascendent... Tot això són supersticions paganes i, per aquest motiu, la nostra principal església -la subvencionada, sí, la que adoctrina dins les seves escoles amb doblers públics- es dedica a altres tasques més rendibles econòmicament com, per exemple, entrar en campanya electoral i demanar el vot dels fidels pels seus. Tranquils, continuen sent els de sempre. Els Bisbes que no han tingut suficient en el fet de manifestar-se a balquena aquest any del porc, ara, a les portes de la fastigosa rata, han optat per abandonar la subtilesa i apostar per la via explícita del tipus endivinalla infantil, aquella que diu als fidels -ho deixarem en catòlics, perquè semblin més- a quina formació no han de votar: la que casa els gays, la que negocia amb ETA, la que els lleva l'assignatura de religió, la que s'atreveix a obrir la caixa de la memòria històrica... Vista la llista de greuges, la darrera lletra de l'abecedari té totes les de guanyar. Que els Bisbes no volen ZP és una obvietat tan gran com la nostra Seu, però que els seus motius reals del rebuig siguin els de la llista presentada és una mentida encara més grossa que el preu del Palau d'en Matas. L'església, la de veritat, no és més que un lobby econòmic de pes que no està disposat a perdre ni poder, ni influència i, el que és més important, doblers. Per aquest motiu no vol tornar-se'n a seure davant la vicepresidenta a parlar, perquè als homes i les dones socialistes no els agraden a les seves Il·lustríssimes. Enrere ha quedat allò de l'espiritualitat i de la missió evangèlica dels deixebles dels Apòstols. Està vist, que a l'hora de fer caixa, la bossa només sona quan a Moncloa governa l'Opus.
