Dia 21 de gener, i amb motiu de la nit dels Jocs Florals que organitza l'associació blavera valenciana Lo rat penat, César Vidal, comentarista de la Cope, escriptor i llicenciat en Història, va dir (en bon castellà): «La mentira oficial del nacionalismo catalán sobre el valenciano es la que afirma que el catalán fue llevado a Valencia por las tropas de Jaime I el conquistador. Según esta versión, esas tropas eran catalanoparlantes y se establecieron en la tierra reconquistada dejando su lengua. La realidad histórica es bien diferente. De entrada, cuando las huestes aragonesas de Jaime I el Conquistador reconquistaron Valencia de manos de los invasores islámicos "una labor en que les había precedido efímeramente el Cid castellano" encontraron a una población que hablaba en una lengua romance que podían entender sin mucha dificultad, pero que no era, ni mucho menos, el catalán. El célebre naturista árabe Ibu-Albathar, por ejemplo, dice claramente que los mozárabes, o sea los cristianos viejos, conservan su lengua sin interrupción alguna. Y de la misma manera se expresan los demás escritores árabes».
Si ja és una pena que hagin de ser els «intel·lectuals» madrilenys els que hagin d'anar a l'antic Regne de València a explicar en castellà quina llengua és la seva, més m'ho sembla que cap d'ells no demanàs a César Vidal per què s'hagué de repoblar València de catalans. O per què a la veïna Múrcia no parlavan la mateixa llengua «romance» que a Valènica... O és que a Múrcia ja parlaven espanyol?
