Miquel Payeras

El finançament

Miquel Payeras30/01/08 0:00

Despús-ahir, a la Cambra de Comerç, a Palma, el Cercle d'Economia de Mallorca presentava la seva darrera iniciativa, una plataforma que en el seu nom original, en castellà, es diu «Pedimos a los partidos políticos un gran acuerdo de financiación para Baleares». A pesar que els seus destinataris són els polítics, no n'hi havia cap entre el públic. Segons el president del Cercle, Alexandre Forcades "exconseller d'Economia de diversos governs de Gabriel Cañellas i pare polític de Jaume Matas" va ser perquè no els convidaren. S'ignora el «mailing» fet, però la geografia humana present era majoritàriament de dreta sociològica i econòmica. S'hi notava a faltar, per assolir la transversalitat que reclamen els impulsors per a la seva reivindicació, una més ampla representació del ventall sociològic i ideològic. Tampoc no és gaire plural el llistat de gremis, col·legis professionals i patronals adherides. Els presents habituals quan es tracta de demanar i els que mai, o gairebé, no hi són quan es tracta de donar. Cap sindicat ni associacions de base social, per exemple. Res que no es pugui solucionar. I convendria, perquè a l'hora de plantejar aquestes reivindicacions és important "o essencial" llevar-se de sobre el cert tenyit a bastament conegut. I és una llàstima perquè el que explicà el catedràtic d'economia Guillem López Casasnovas "menorquí i resident a Barcelona, on fa classes", que és un dels teòrics que més ha estudiat els finançament, s'ho mereix.

López es mostrà taxatiu quan se li demanà si un diputat nacionalista balear podria ajudar a canviar el model de finançament: «no». I afegí allò més important i que aclareix bastant el que podríem dir el panorama ideològic de reivindicacions envers el finançament autonòmic. Que una cosa és allò que demanen els nacionalistes i una altra de molt diferent el que per a ell, i es suposa que també per als signants del manifest fundacional de la plataforma presentada, és l'horitzó ideal: el federalisme financer. Responent a la qüestió plantejada per un periodista explicà que, per exemple a Catalunya, no són els nacionalistes els que persegueixen el canvi de model en el sentit expressat, sinó el PSC. És lògic perquè el federalisme és consubstancialment negatiu per als nacionalistes. Aquests es basen en la reivindicació permanentment oberta, en els plors continus que donen cobertura ideològica al pacte bilateral entre els interessos que defensen i el govern nacional. Res a veure amb el que és el federalisme: igualtat i tancament estructural d'un sistema igual per a tots els territoris, que doni respostes diferents segons les particulars necessitats. És bastant difícil que l'horitzó federal d'igualtat justa que es reclama es pugui convertir en realitat, però si algun dia ho és serà per mor d'un pacte entre les dues grans forces nacionals. I davant d'això, les Balears, tal i com també reconegué López, tenen poca capacitat de pressió, atès que només triam 8 dels 350 diputats que té el Congrés. Queda palès, doncs, que estam davant d'un problema de solució potencial ideològica i no territorial de part, això és: o ens arreglen el finançament els nostres representants majoritaris no només de Balears sinó de tot el país o tot seguirà estant més o manco com està, o sigui malament. I està així com està no tant per una voluntat d'un territori "el mite de «Madrid» com a essència de la Castella «espoliadora»" d'ofegar-ne un altre "la qual cosa negà López" com per un desastre organitzatiu que en beneficia uns quants, que n'afavoreix brutalment molt pocs "bascos i navarresos" i que pagam entre tots. Un desgavell que clama al cel que els polítics no s'hi posin, per arreglar-ho, i que no cerquin d'una vegada, en funció del principi constitucional estructurador del país "unitari i descentralitzat" un sistema clar, el més objectiu possible "rebre segons població degudament i contínuament actualitzada, per exemple" i sobretot just.