El dia en què Manuel Pizarro demanava 'perdó'-així, tal qual- per ser el «número dos» de Rajoy -en detriment dels milers d'afiliats del partit presumptament més conservador de l'arc parlamentari espanyol-, el candidat a la reelecció en els comicis espanyols canvia la reelecció per quatre-cents euros per barba, prèviament recaptats a escot entre tots els contribuents. El meu negre

-que només vota perquè algú li va dir un dia que si faltava a les urnes perdria el descompte de resident- no se'n pot avenir, i ha passat tot el matí memoritzant les definicions que ha trobat -en diccionaris reputats- del terme 'clientelisme'. Com que el mot no el registra l'Alcover Moll ha patit un petit col·lapse -«en temps d'en Moll, ha dit, encara no n'hi devia haver»-, ha entrat en un bucle incoherent, li han sortit els ulls de les òrbites i l'hem hagut de reiniciar.

Dèiem que el dia en què el 'número dos' de Rajoy demanava «perdó» per ocupar la pole position i confessava que l'OPA avortada que el va fer famós -i molt popular, per què no dir-ho entre els espanyols que pensaven que una empresa catalana no podia ser accionista majoritària de l'elèctrica que presidia- li ha deixat moltes senyals de guerra, el número u dels socialistes -i mal menor, altrament autodenominat 'vot útil', però aquesta és una altra història- injectava continguts de volada en el seu programa electoral. Un euro amb nou cèntims per barba, per cada dia cotitzat el 2007, sempre que pugui tornar a formar govern, evidentment. Alta política, on vas a parar. La precampanya ha enrocat els dos candidats en posicions esperpèntiques, i condemna els no-alineats a fer de comparsa

-«a qui estimaràs (o estimaries) més, a Rajoy o a Zapatero?»- en un bipartidisme tàcit i de fira, gairebé circense. L'endemà de les disculpes d'en Pizarro i de l'oferta d'en Rodríguez Zapatero, els principals actors econòmics balears signen la proposta de reforma del model de finançament. L'única via per equilibrar la balança és la negociació directa del Govern amb Madrid i tota la pressió que la 'societat civil' sigui capaç d'exercir. I convèncer els vuit diputats -tots vuit- que aniran a les Corts tampoc estaria de més...