Hi ha persones que parlen poc i quan parlen, sense intenció de dogmatitzar, impressionen els que els escolten perquè els fan pensar; passa el temps i s'obliden gran part de les dades i les dates que s'han llegit i que s'han escoltat, però resten en el cervell impreses les paraules de certes persones que infonen saviesa. Dins la meva llarga experiència docent he pogut arribar a la mateixa conclusió que la que em va manifestar un jesuïta que tota la vida s'havia dedicat a l'ensenyament, quan jo estava començant. Era en un col·legi privat religiós on el sistema que s'utilitzava era cent per cent competitiu, repetitiu i memorístic: no parlaré de les bondats o de les maldats del sistema, però sí que l'alumnat majoritàriament provenia de famílies benestants i de classe mitjana, i que tenien un nivell cultural i d'estudis bastant elevat, cosa que es notava a l'hora de l'exigència i si el sistema fos estat defectuós, aquell alumnat no hauria patit, però així i tot, allà hi havia alumnes que suspenien bastant, perquè el llistó de les classes solia ser elevat, ja que sol ser la mitjana del nivell de l'alumnat. El remei que se solia posar sempre era fer classes extra, és a dir, tot se solucionava amb classes particulars, que massa vegades feien els mateixos professors que després havien d'avaluar. Aquesta persona, que normalment rebia els pares dels alumnes que anaven malament, tenia la virtut de calmar-los i de presentar-los un futur prometedor. Aquesta persona ja havia vist passar algunes generacions d'alumnes i record com si fos ara, que en alguna ocasió el vaig sentir dir que molts d'aquells que més destacaven a les classes i treien excel·lents de totes les assignatures, només havien estat capaços de convertir-se en empleats o funcionaris normals i corrents, i que molts dels que més suspenien a les classes s'havien convertit en persones que triomfaven a la vida dels negocis, o que fins i tot, havien acabat carreres universitàries. En una paraula, que l'etapa de l'escola no classificava per a la vida, que durant el creixement i evolució de les persones, es van fent molts de canvis.

Tot això ho he explicat per mor de la politització que es du a terme sobre els resultats de l'Informe Pisa a l'Estat espanyol, bastant normals amb unes diferències de la mitjana insignificants, però que els titulars llançats pels polítics interessats o pels diaris que marquen la ruta a determinats polítics, s'han encarregat de dir que són catastròfics, perquè no s'està en els primers llocs, i perquè ells ho farien millor si estassin en el poder (han tengut oportunitat de fer-ho i no ho han aconseguit, perquè no és tan senzill). I així com no es nota que aquestes persones, que ara poden criticar el sistema educatiu, varen estudiar en un de molt pitjor que l'actual, i a més, es consideren persones molt vàlides i ben preparades, es pot afirmar que ocorrerà ben igual d'aquí a 25 anys, quan els que ara s'han examinat en tenguin 40 es trobaran desenvolupant la seva tasca amb tota normalitat, i que si no poden ser els primers en totes les feines que facin, doncs seran persones que seran capaces de desenvolupar la seva tasca. L'únic que s'ha d'esperar és que siguin més crítiques, més solidàries, més tolerants i que desenvolupin una vida més sostenible, perquè vagin desapareixent els problemes actuals als quals ens ha abocat una societat tan competitiva.