La febre per il·legalitzar

L'estiu de 2002, Garzón va iniciar l'expedient de suspensió provisional de les activitats de Batasuna i, alhora, de Herri Batasuna i d'Euskal Herritarrok, que eren els noms que havia tingut amb anterioritat aquesta formació. Va ésser ell, Garzón, qui va estirar el fil abans que ningú. Des d'aleshores, la xarxa abertzale és com una calça que es desfà. Tothom que disposa de despatx a l'Audiència Nacional pega estiradeta i ja tenim una altra carrera. Ni els mitjans d'informació han tingut cera del Corpus. El diari Egin i ràdio Egin, Egin Irratia, Egunkaria i el setmanari Ardi Beltza han estat clausurats. Els jutges que sobrevolen Euskal Herria són com els falcons, sempre troben presa. L'empresa Orain, editora d'Egin, va ésser il·legalitzada perquè l'Audiència Nacional va considerar que actuava sota el control d'ETA. També han passat a la situació d'il·legals l'associació europea XAKI; les entitats juvenils HAIKA i SEGI; l'organització d'inspiració socialista, EKIN; i Askatasuna, que era l'agrupació que va fer-se càrrec de les activitats de les Gestores Pro-Amnistia. Tinc a mà aquests noms, referents a empreses, entitats, associacions o agrupacions que han estat considerades il·legals, però n'hi ha molts més. I tant, que n'hi ha més! A Euskal Herria tot és susceptible d'ésser il·legalitzat. Udalbitza, que és una associació de batlles i regidors, ha estat privada de realitzar activitats públiques. I Aznar ja planeja sobre les ikastoles, per denunciar que el castellà hi està discriminat. Euskal Herria dóna molts de titulars de premsa, però gairebé cap no permet al lector percebre el sentiment d'opressió que deu aclaparar la ciutadania. Als atemptats i a la violència al carrer, cal afegir-hi la febre per il·legalitzar. De manera que plou sobre banyat. I és un ploure inoportú, perquè allunya la paraula. L'esquerra abertzale és de conviccions fermes. Però ben segur que cada una de les persones que s'hi senten identificades tenen un grau d'implicació diferent amb el país. Tanmateix, aquests punts de vista, no sols conceptuals sinó que afecten l'actitud cívica, no poden aflorar -amb la pèrdua consegüent de debat ideològic-, perquè la maquinària jurídica engegada des de Madrid no para esment en matisos. Ho capola tot. Les Herriko tavernes tenen a veure amb l'estructura de Kas, d'Ekin, de Jarrai i d'altres que no són alienes a ETA. I les Gestores Pro-Amnistia també es troben contaminades per la mateixa influència. Natural. On hi ha poble o societat, hi ha possibilitat de contaminació perquè es generen idees. Per poc que els jutges de l'Audiència Nacional gratin en la xarxa associativa basca trobaran motius de sospita i proves, fins i tot, per a procedir a il·legalitzar la Mare de Déu de Begoña. Pensem en la França de Vichy, en l'Algèria francesa. Quan el Poder pren consciència que li sacsegen els fonaments, estira el fil i, sense pretendre-ho, desfà la calça. La proximitat de les eleccions espanyoles ha coincidit amb un augment notable d'una activitat il·legalitzadora que ja no afecta únicament les entitats, sinó les persones. Juan María Atutxa pot ésser apartat de l'exercici de qualsevol càrrec públic, perquè no va il·legalitzar l'esquerra abertzale en el parlament basc. El lehendakari Ibarretxe pot incórrer en il·legalitat si, tal com diu, convoca un referèndum sobre l'autodeterminació. El bisbe Setién és menyspreat des del món mediàtic pel fet de reclamar diàleg.