Ferran Aguiló

El Pepero Solitario

Ferran Aguiló25/01/08 0:00

La gran majoria dels ciutadans no tenim accions en borsa i dels que en tenen només una minoria qualificada segueix els esdeveniments al minut i els entén (més o menys perquè del contrari mai no tendrien pèrdues). I ja ho veis, malgrat no entendre gaire bé ni de què parlen ni com funciona, ens hem de berenar amb ensurts a primera plana que ens volen atemorir. Ahir la Borsa de Madrid pujà un 6,9%, tres dies després d'haver davallat més o menys la mateixa quantitat i disparar totes les alarmes, especialment d'aquells que no hi juguen. Curiosa manipulació del personal: cap especialista en medicina s'atreviria a proposar titulars amb els noms científics més envitricollats i impronunciables de les malalties. S'esforçaria per tranquil·litzar la població amb explicacions casolanes i dades comparatives que es fessin veure la no excepcionalitat de l'epidèmia, posem per cas. Ja ho veis: feim dependre el nostre estat d'ànim de índex com l'Ibex, el Nikkei o el Dow Jones i gairebé cap dels que ens alegram de les bones xifres o ens acollonam de les que ens diuen són dolentes som capaços d'omplir cinc línies amb una explicació coherent sobre ells. Ens toregen aquells que tenen interessos importants i ens repeteixen xifres i frases fetes que repetim com les lletanies.

Una de les lletanies incorporades recentment és l'excelsitud del nou número dos del PP de Madrid, el senyor Pizarro. Que si gràcies a ell els accionistes multiplicaren per molt el valor del seu paper, que si és un empresari d'èxit demostrable i no sé quantes coses per l'estil. Lletanies que, com els índex borsaris, repetim sense acabar d'entendre i ens deixam emmirallar per les xifres (mareja imaginar els 100 milions d'euros que cobrà de liquidació contractual). Però de sobte, a força d'ocupar tant espai en l'actualitat, qualcú amb coneixements necessaris posa en llenguatge planer les consignes que ens empassàvem sense digerir. Luis Solana, ahir en El Plural, ho va fer amb la rotunditat de les xifres. Si aquells accionistes d'Endesa que bavegen pel que els ha fet guanyar el «Pepero Solitario» de les finances haguessin posat els quartos a Iberdrola, per exemple, haurien guanyat més i sense ensurts i si els haguessin posats a una elèctrica europea, encara més. De maig de 2002 fins ara, Endesa ha pujat en borsa el 92% mentre Iberdrola ho ha fet en un 122% i l'índex d'empreses europees, un 144%. En aquelles dates, la primera valia en borsa 17.000 milions d'euros i la segona 13.000. Avui, i gràcies a la brillant actuació del «Pepero Solitario», Endesa val 33.000 milions però Iberdrola, que no tengué la sort de ser comandada per tan recta mà, en val 42.000. Mentre se'ns ha fet familiar el nom del que no ha aconseguit duplicar el valor de la seva empresa, la majoria desconeixem qui presideix la que l'ha més que triplicat. Si després d'aquestes xifres, i més que n'aporta l'articulista, no vos sentiu enganyats o és que ja ho sabíeu, i per complicitat partidista o anticatalanisme visceral vos apuntareu a la canonització d'aquest funcionari gris, o és que tant vos és perquè ja fa temps que entenguéreu que el president Aznar l'havia anomenat per això.