El contertulià és la nova malaltia (l'herpes, la tinya) que ha sortit als nostres mitjans de comunicació. Des de fa un temps que veiem pul·lular per totes les ràdios i televisions aquesta raça d'individus, homes i dones que es dediquen a parlar per professió, amunt i avall, tot el dia d'emissora en emissora, a vegades fins i tot és possible que veiem els seus veredictes als mitjans escrits. El seu mèrit, contràriament al que podria pensar-se, no és la seva gran capacitat de conèixer multitud de fonts informatives, de pensar i enraonar sobre la realitat amb intel·ligència, enteniment i enginy, sinó, més aviat, tot el contrari. Aquest virtuós de l'opinió ràpida, aquest Paganini del micròfon, es caracteritza per no saber què diu, ja que no s'informa, no busca anar més enllà del que sap fent recerques i contrastant visions (llegint premsa estrangera, llibres d'història, entrevistant-se amb experts), sinó que es dedica a emetre sempre el mateix tipus de missatges: el contertulià repeteix el tòpic al qual serveix, i d'on extreu el seu poder, ja que un dels punts sobre els quals s'assenta el seu èxit és el de tanmateix no ser capaç de dir res que sigui realment revelador. El gran Julio Camba ens referia en els seus articles americans de finals dels anys vint la figura de Arthur Brisbane, un articulista milionari, el talent del qual consistia a 'no tenir cap talent, i la seva originalitat a no xocar mai amb les opinions del lector en cap lloc del planeta on aquest es trobi'. Com diu Camba, es tracta no d'inventar la pólvora, sinó de fer tot el possible per a no inventar-la: qui sap què podria passar. És la xacra dels fast thinkers, els mags que ho saben tot i de tot jutgen; aquests mal anomenats periodistes (això implicaria certa seriositat) confien sobretot en la seva fraseologia, saben que amb quatre paraules ben agençades seran sobradament capaços de confondre el paisanatge. És igual que no diguin res: l'únic que compta aquí és ser entretingut, xisclar amb certa fermesa, entretenir i recrear-se en l'estupidesa comunal.
Melcior Comes, escriptor
