Nou acord de negociació col·lectiva

Aquest acord, Acuerdo Nacional para la negociación colectiva de 2008 (ANC 2008), serveix, d'una banda a les patronals, per imposar els seus criteris i, de l'altra, a les cúpules sindicals per controlar els processos de negociació col·lectiva des de les direccions confederals. Així, per tant, condiciona, quan no impedeix, la negociació en altres àmbits favorables i propers a les empreses i a les reivindicacions de les treballadores i els treballadors.

L'ANC s'ha fet sense cap debat ni consulta entre les persones treballadores, fet que posa en evidència la pràctica d'un model sindical burocratitzat, que en res té en compte l'opinió de les persones treballadores, que en són les directament afectades.

Al mateix temps, cal recordar, que tampoc no s'ha fet cap valoració dels resultats dels ANC dels darrers anys, de la seva repercussió en la millora de les condicions laborals i salarials dels més de 10 milions de treballadores i treballadors.

Fa set anys seguits que es proposen pujades salarials de menys de la meitat de l'increment de l'IPC, amb tot el que representa de pèrdua de poder adquisitiu. La política de moderació salarial basada en la previsió de la inflació anual suposa que la majoria de la població d'aquest país tornarem a patir la falta de previsió del Govern central. Especialment per al personal que no disposa en el seu conveni de la clàusula de revisió salarial, que representa més del 40 per cent del sector privat i el 100 per cent de les persones que treballen al sector públic. Pèrdua que se sumarà a la ja acumulada en els últims anys, mentre que els beneficis arriben a índexs molt elevats i, al mateix temps, s'estén la precarietat i la temporalitat.

Neus Santaner, secretària general de STEI-i.