En aquests darrers temps, s'ha considerat la immigració com un tema tabú i alguns plantejaments que se'n fan són qualificats de xenòfobs i insolidaris. D'això va ser acusada Maria Antònia Munar el 2004, quan vaticinà en el discurs de la Diada de Mallorca que l'arribada descontrolada de nouvinguts posaria en perill el benestar i la identitat del país. Ara, quan la crisi econòmica sacseja totes les economies, quan a les Balears minva la creació d'empreses, quan la seva dissolució se situa en màxims històrics, quan la contrucció s'ha estancat i quan res no es fa per limitar l'allau immigratòria, constatam la raó que tenia l'antiga presidenta del Consell.
És absolutament impossible que una societat com la nostra pugui integrar d'una manera eficaç la quantitat d'estrangers que hi arriben darrerament des de tots els indrets del planeta. Les xifres són d'impacte: només a Palma, el 20% de la població ja és estrangera, la immensa major part arribada de països desenvolupats. Zones com Son Gotleu i Pere Garau s'estan convertint en guetos d'àrabs i d'africans. Ja no es tracta de si a les escoles s'ha de parlar en una o una altra llengua, de si l'assistència als hospitals i centres de salut és la que toca, sinó de quantes escoles més, quants hospitals, quantes carreteres, habitatges, incineradores, plantes potabilitzadores... faran falta per abastir una població que ningú no es decideix a determinar o a limitar. On arribarem? Aquesta és la pregunta que ens feim quan contemplam que el nostre territori és tan preuat com limitat, i quan la llengua i la cultura pròpies són amenaçades fins i tot pel nou liberalisme de la dreta espanyola.
