R. Selten, que és premi Nobel

d'Econo-mia, deia fa uns dies a un diari barceloní que cal tenir cura amb els polítics negociadors quan diuen que negocien en nom de la nostra Pàtria, perquè el que de veritat fan és pensar en els seus lleons amagats: el seu partit, la seva pàtria i els seus negocis. És a dir, pensen una cosa diferent (en clau molt particular) de la que realment diuen (en clau més social o de bé comú), amb la pretensió de caçar la víctima (el votant) mitjançant una pretesa confiança.

Les urpes del lleons amagats d'en Rajoy s'han vist recentment en el nomenament d'en Pizarro com a possible vicepresident del seu govern. Totes les frases grandiloqüents i molt expressives (empresari emprenedor, personatge sòlid, etc.) que han servit per qualificar el senyor Pizarro, constitueixen, també, moviments precisos d'aquests lleons amagats de què ens parla en Selten. Perquè cal no oblidar que aquest mateix senyor, que fa servir mà de ferro quan les coses li interessen a nivell molt particular, era el responsable de l'empresa que deixà a les fosques Barcelona el juliol de 2007. I també és el mateix «emprenedor» que féu una lluita acarnissada per evitar l'opa de Gas Natural a Endesa tot argüint que es tractava d'una empresa catalana. I encara més: era també el felí que formava part de la direcció d'Endesa, condemnada per la justícia com a responsable dels greus incendis que assolaren Catalunya el 1998, en plena era Aznar. Per cert, aquest darrer deu ser el lleó més important de la ventrada, tal vegada el més astut i maniobrer: aconsegueix col·locar un dels seus peons com a segon d'en Rajoy, fent fora els seguidors d'en Rato; i culmina la seva actuació amb la desfeta d'en Ruíz Gallardón a les llistes del PP, de manera que l'ala dura guanya en ambdues situacions. Si en Gallardón se'n va, com ha dit, na Botella serà, aleshores, batlessa de Madrid. Tot això, ben revestit de bones paraules, de bones argumentacions, de frases típiques i tòpiques. Però amb els lleons afamegats, sempre rere els arbres, expectants per donar el cop final. En Selten parla que aquestes feres s'acaben per veure. Nosaltres, a Mallorca, som més prosaics: diríem que el que mostren, més aviat, és el llautó.