La pregunta pertinent és què feien els membres del consistori palmesà al costat del capellà en les beneïdes de sant Antoni. D'escolanets, tal vegada? Si hi ha una festa d'exclusiu sentit religiós a Palma és aquesta: no hi pinten res les institucions civils i comença a ser hora de deixar-ho clar. Podria ser que els representants de l'esquerra se solidaritzassin amb el capellà i temessin deixar-lo a soles amb la senyora Cirer i les seves dames de beneficència, però hi havia massa públic per a témer per la integritat d'aquest senyor. A més, aquestes baralles entre peperos són cosa de la capital del regne, que aquí les ganivetades són més sibil·lines i dissimulades. Així que no hi trob motiu per a aquesta exposició de sants laics sobre un altar mòbil, i menys si són declarats partidaris de separar política i religió i deixar a déu allò que no és del cèsar. O no són i només ho diuen? Potser és l'any de la transició i la legislatura ens aportarà coherència a poc a poc, en petites dosis perquè no ens intoxiquem amb la demagògia maniquea que torna l'anticlericalisme que il·luminà esglésies amb el foc. Ho esper, pel bé de tots, especialment d'aquells que ja ens costa d'entendre que la gent dugui a beneir un animal de companyia i que qualque religió s'ho prengui seriosament una vegada ha desapareguda, almanco a les ciutats, la relació entre el benestar animal i la supervivència humana que, des del punt de vista religiós, justificava la invocació a la protecció divina. Però doctors té l'església i no els triam democràticament, precisament. Així que dels electes esperam una actuació més neutral en temes religiosos.
No m'alegra saber que de les 17 comunitats que configuren l'Estat espanyol només en 6, entre elles les Balears, ha pujat el preu de l'habitatge nou. No em satisfà però em diverteix saber-ho just un dia després que els promotors culpin de les minves en el seu negoci les expectatives que el govern Antich ha creat al voltant de l'accés a l'habitatge. El poder d'aquest govern és infinit i la seva política d'ocurrències, tal com la defineixen les tropes de la senyora Estaràs, provoca importants davallades del preu de l'habitatge en quasi tot Espanya. O la meva anàlisi és una boutade o ho és la dels promotors: triau.
No se'ns ha explicat quins són els objectius que la Conselleria de Medi Ambient i el Ministeri de la mateixa branca persegueixen amb la compra, mitjançant l'ús del dret de retracte, de la finca de Planícia per una quantitat que frega els 2.000 milions de les pessetes, que encara ens corprenen més que els profilàctics euros. Les 627 quarterades de la finca són totalment protegides, i més que ho podrien estar ara que els depredadors naturals són fora de les institucions. O sigui que no és per protegir-la de la cobdícia. Amb el trist antecedent de Raixa, on el pou sense fons de doblers públics no en millora ni l'ús públic ni la protecció, convendria que tota compra de terreny no amenaçat de destrucció sigui absolutament guiada per projectes que beneficiïn la societat. Del contrari, es pot arribar a sospitar que s'hi amaga una maniobra on qualcú ha sucat el melindro.
