Pisos socials i mercat lliure

Tal volta alguns d'ells acabin per acceptar l'oferta institucional que, encara que els redueixi els guanys, els permet en canvi un volum d'ingressos notable que ara mateix sembla impossible que els pugui oferir el mercat.

Es tracta d'una situació difícil, i més a les Balears, on l'acció de les grues i el formigó ha batut rècords aquests darrers anys, fins i tot quan es veia venir la crisi a causa del que estava passant als Estats Units amb els crèdits hipotecaris. A més, a l'Arxipèlag la demanda és enorme a causa dels fluxos migratoris i de la incorporació de moltíssims joves al mercat laboral.

El problema són els preus del mercat. A Palma, sovint superen els 300.000 euros quan per a un habitatge social s'hauria de demanar la meitat o menys. Encara que amb la intervenció institucional el promotor rebaixi el preu de l'habitatge, la inversió pública per compensar la situació és enorme, sigui amb doblers o amb renegociació de llicències.

A més, aquetes coses s'han de fer de manera seriosa o val més deixar-ho anar. Vol dir que si es fa una oferta de pisos socials a partir d'aquestes premisses, no pot ser una quantitat petita per salvar la cara, sinó que aquesta oferta ha de respondre a un mínim d'expectatives. Ara que ens trobam en uns moments tan difícils dins el sector immobiliari, és improtant que tant el Govern central com els autonòmics juguin amb habilitat. Saber contentar els promotors no només serà garantia que hi haurà pisos per als joves i per als sectors menys protegits, sinó també que, amb vista al futur, hi hagi empresaris disposats a col·laborar amb les adminsitracions amb vista a futures promocions protegides.

La col·laboració entre empresaris i institucions, quan hi ha per enmig una finalitat social de gran importància, es fa molt més important en conjuntures com les actuals.