No entraré en l'àmbit personal i no qüestionaré la hipocresia moral de qualcú que fa bandera del seu catolicisme i després utilitza la mentida com a norma, talment fa la senyora Cirer. Aquest és el seu problema i, com a molt, el del seu confessor. Meu, evidentment, no. Jo, que puc ser pervers sense témer un càstig diví, som capaç d'entendre la mentida com instrument de fer política i saber que, per segons qui, la finalitat sempre justifica els mitjans. És el relativisme que amb vehemència ataca el cap d'Estat del Vaticà i que amb tan bon resultat polític utilitzen la dreta i l'esquerra del país. Així que no em faré l'innocent; no s'hi adiu amb la imatge d'un articulista d'edat respectable (això crec).
Que menteixin el que vulguin, que els receptors de les mentides només poden ser de dues castes: dels prou vius per no creure-les o dels irrecuperables boianos que, tanmateix, ja es compta amb la seva existència a l'hora de no perdre recursos per desembossar-los les neurones. El que, a mi, m'horroritza no és l'actitud de l'actual oposició sinó la deixadesa demostrada quan eren govern. No és greu que ara, hipòcritament, vulguin burxar en les contradiccions dels progressistes governants que han de desallotjar els pobres ocupants del tristament famós edifici del carrer de Brotad. El que és greu, escandalós realment, és que aquestes famílies duguin 15 anys en aquesta situació i els serveis socials, que són el termòmetre del nostre benestar com a comunitat, no hagin fet res fins ara. És possible que en la Palma que es pretén capital turística de la Mediterrània hi visquin tant de temps famílies sense les més mínimes condicions d'habitabilitat i que les institucions ni ho vulguin saber? No som docte en qüestió de pecats i no sé si, des de les responsabilitat d'un governant, ho és mirar de coa d'ull la pobresa, fer com si res no passàs i dedicar els doblers públics, per exemple, a fer costoses piscines soterrànies en les estacions de metro. Del que no en tenc cap dubte és de la immoralitat del fet, de la vergonya que com a contribuent pas quan veig que els meus doblers van abans a pagar el marcador electrònic més gran i car d'Europa, com el que llueix (és un dir) el Palma-Arena, que a procurar solucions a aquells que viuen per sota dels mínims d'habitabilitat. Ja que són tècnicament incapaços de reconèixer-ho públicament, al manco, un n'espera d'ells la prudència (decència, seria esperar massa) del silenci. I ni això.
Sembla impossible fer les coses involuntàriament tant malament com les ha fetes el govern de Cort amb tot el que envolta les festes de Sant Sebastià. Des de la falta d'explicació de quin model de festes pretenen aconseguir a mig termini al reconeixement públic de les limitacions, si n'hi ha, passant per un cartell inapropiat fins a l'estupidesa política de creure que tenir la raó estalvia d'explicar-la. Els que hem volgut saber la veritat de certes contractacions, que alguns fan semblar dubtoses, l'hem trobada. Però, malgrat sigui trist, no es pot governar pensant que tothom té bona fe i intel·ligència suficient perquè no és vera. I ho haurien de saber.
ferranaguilo@ono.com
