Avui comencen les rebaixes a Balears. Oficialment. De fet, però, s'ha pogut comprar de rebaixes encobertes des de dia 2 i, en alguns casos, fins i tot durant les mateixes festes de Nadal. La raó és senzilla. La campanya de vendes ha estat molt dolenta. Segons la patronal del sector, PIMECO, pot haver estat «una de les pitjors campanyes comercials» que es recorden. Perquè, segons informa, el gruix de vendes ha baixat en relació a l'any passat en uns 2 punts i 3,5 si es considera sobre la campanya de 2005. Evidentment, els costos en aquest any o els dos darrers han augmentat considerablement, per als comerciants, amb la qual cosa el diferencial negatiu s'amplia molt. Segons aquesta patronal la contracció de la despesa familiar es deu «a l'alt nivell d'endeutament de les famílies». Opinió que concorda amb tots els indicadors coneguts aquest dies. Així que tenim, doncs, que el comerç ha venut poc perquè els seus clients pareix que no tenen gaire doblers gastadors. Si algú es dedica a l'activitat comercial ics i resulta que al mercat li comporten amb una demanda decreixent, mentre que l'oferta és igual i els costos creixen, aleshores que farà, aquest algú? La simple lògica indica que les opcions que té són poques: a) adaptar-se a les despeses i b) intentar animar l'oferta mitjançant el que sigui, com per exemple rebaixes en la seva mercaderia. Això és el que faria un venedor amb comportament lògic. Tanmateix no passa així aquí, no.
Aquí tenim una llei de comerç que és un absurd, que perjudica directament, i molt, no només la immensa majoria de ciutadans, que són els consumidors amb economia familiar diguem-ne suau, sinó que en moments de contracció del consum se torna contra el mateix empresari venedor que més espavilat se mostra. Com ha passat aquests dies. Resulta que la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia ha obert una desena d'expedients a tants altres comerços per haver avançat les rebaixes. La multa que se'ls pot imposar se situa entre els 1.500 i els 60.000 euros. Es diu aviat. Imagini's el lector un comerciant amb un negoci familiar -el comerç tipus que l'absurda llei suposadament pretén protegir; i, per cert, de què? de la llibertat dels consumidors?- que com que no li ha anat gens bé la campanya de festes decideix posar a la venda «ofertes de Reis» o s'inventa els «quatre dies de llautó», a l'estil dels «d'or» d'una gran superfície comercial, abans del 7 de gener, per intentar treure el màxim profit que pugui a les mercaderies no venudes. I això, que és pura lògica i que respon a la natural pràctica entre venedor i comprador, és sancionat per la Conselleria amb una quantitat de doblers que li pot fer bastant de mal. I tot, per què? Perquè el Govern no té altre remei ja que existeix la llei esmentada que així l'obliga a fer-ho. I perquè alguns altres comerciants han denunciat els «perillosos» infractors. Tot plegat és un desbarat de proporcions marcianes. Només a Palma s'han pogut veure no una desena sinó dotzenes i dotzenes de botigues amb rebaixes entre el dia 2 i el 5 de gener, i fins i tot en alguns casos durant les festes de Nadal. I què? Quin mal fan? Al consumidor és clar que cap ni un, sinó tot el contrari. Als altres comerciants? Cap, perquè cada any el fenomen se multiplica i més enguany que els tords han volat baixos, i, a banda, quin sentit té castigar l'habilitat comercial? No en té cap ni un. llevat que ajudar a convertir els comerciants en empresaris tutelats sense capacitat d'adaptació al mercat, el qual és canviant, com ha de ser.
No es coneix si realment la Conselleria arribarà a multar els «perillosos» infractors, però si ho fes seria un perfecte exemple de la perversió del sistema. En lloc d'animar els comerciants a adaptar-se al mercat per sobreviure-hi el millor possible, se'ls animaria a la delació entre ells per castigar els més espavilats. Feta la llei absurda, la conseqüència pràctica és el desbarat garantit.
