Has fet el darrer alè, acompanyada de qui t'estimen. Ho has fet a Ciutat, que tant estimaves, tot i néixer a Andratx. A Marsella perderes ton pare, i en 4 anys ja eres a Palma. El teu caràcter fort féu que coneguessis el teu home, el meu padrí; i duguéreu una vida en conjunt d'una manera exemplar. Pel meu padrí, hagueres de viure a Maó, concretament al Castell; i més tard a Eivissa, més ben dit a ses Figueretes, on tenguéreu la primera filla. Finalment, tornàreu a la teva Palma estimada, on tenguéreu la segona filla: -mai no podria viure a un poble, vull veure cotxes, gent, moviment...!, solies dir. Els anys passaren i, amb el padrí, els veiéreu passar a la pensió París, i ateníeu aquells primers turistes, fins que relativament jove, feres un pensament i amb el padrí decidíreu retirar-vos, i viure que són dos dies. Anys més tard, la mort d'ell et truncà aquest camí de felicitat, mai no tornaries a ser la mateixa, però sí que mantengueres el caràcter, i tant! Sinó que ho demanin a les teves filles que t'han cuidat fins al darrer dia, amb una estimació i dedicació tan gran que sovint pareixia excessiva. Sempre tenies els noms de les filles a la boca; no t'ha fet falta ningú més, tots els qui t'hem estimat, hem estat amb tu fins divendres 28, que finares. Des de la Real, t'hem acomiadat cristianament -com tu volies-, i ara restes devora el teu amor, el teu home, a la tomba que amb dedicació volguéreu comprar per estar plegats. Les teves dues filles, els dos gendres i els quatre néts, mai no t'oblidaran.

Els teus néts. Ciutat