Em remetré a les escriptures sagrades. Utilitzaré l'edició balear del Nou Testament, separada de la Bíblia Catalana Interconfenssional. Queden així exclosos els textos apòcrifs i/o tradicionals afegits.
Els Evangelis segons St. Joan i segons St. Marc no fan referència al naixement de l'infant Jesús. Sí ho fa St. Lluc, que menciona únicament la visita dels pastors («A la mateixa contrada vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat») que hi anaren guiats per l'Àngel del Senyor. Queda, doncs, l'Evangeli segons St. Mateu, que és molt clar i precís al respecte: «Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes vingueren uns savis d'Orient i en arribar a Jerusalem preguntaren -On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo. Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar». Convocà els sacerdots que l'informaren que el Messies havia de néixer a Betlem de Judea. «Llavors cridà en secret els savis per demanar el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella i els encaminà a Betlem, dient-los -Anau i informau-vos d'aquest infant, i quan l'haureu trobat feis-m'ho saber». Després es posaren en camí; l'estrella els guià fins a l'indret on eren l'infant i Maria «es postraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. I advertits en somnis que no anassin a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí». I aquí acaba el viatge.
L'ordre donada per Herodes que a Betlem «matassin tots els infants de dos anys per avall, l'edat calculada pel que li havien dit els savis», representa una valoració acurada del viatge. Podríem anar conjecturant si era una expedició organitzada amb una finalitat (trobar un rei), o un pelegrinatge cap a un lloc de devoció. Imagín una caravana d'un nombre indeterminat de savis (més de tres, per ex.) amb servents i guàrdia personal (en custòdia d'or, encens, mirra i efectes per a despeses de viatge), més altres viatgers afegits eventualment a la caravana; són preguntes que em faig i vull fer a Marina Ferrà, autora d'un magistral article que acaba de sortir al darrer Sóller (pàg. 23) sobre la possible vinguda dels savis, astrònoms o sacerdots, vinguts de Pèrsia o Mesopotàmia. Respecte al qualificatiu d'astrònoms, el consider dins una condició genèrica, a la manera com Plató va escriure a la façana de l'Acadèmia «Que no entri ningú que no sigui geòmetra»; (el Quadrivum escolàstic aglutinava matèries com astronomia, música, aritmètica i geometria). Els babilonians donaren noms als signes del Zodíac i dividiren l'hemisferi visible en constel·lacions (considerem que l'Astronomia que estudiam s'inicia amb nocions de trigonometria esfèrica); i crec recordar que es conserven més de 90.000 observacions astronòmiques, probablement menys del 20% d'un total que s'ha anat perdent. Cabal que degué contribuir a les imatges i construccions ptolemaiques geocèntriques alexandrines (Almagest, per ex.).
D'això i més en complauria fer-ne intercanvi amb l'autora M. Ferrà i que vulgui afegir-se a una possible tertúlia.
Miquel Ballester i Cruelles, doctor en Meteorologia
