Fa una parell de setmanes va fer noranta anys Arthur C. Clarke, ja sabeu, l'autor de 2001 Una Odissea a l'espai (i de cinquanta obres més), el científic i escriptor que ha passat a la història per diversos motius, entre altres per haver inventat la geosíncrona (l'òrbita, a uns 35.794 km sobre el nostre planeta, a la qual els satèl·lits semblen estar aturats, seguint la rotació de la Terra, també anomenada òrbita de Clarke), i per haver provocat tants maldecaps a tothom per les discussions sobre què significa el monòlit que apareix a la pel·lícula que Stanley Kubrick va fer sobre 2001 i un conte anterior de Clarke, El sentinella.
Clarke celebrà el seu norantè aniversari (o, com digué, «les noranta voltes que he fet al voltant del sol») demanant tres desigs: que la humanitat superi la dependència del carbó i del petroli («que estan coent lentament el nostre planeta»), que arribi la pau a Sri Lanka (el país on viu des de fa cinquanta anys, que pateix l'enfrontament entre la guerrilla tàmil i el govern) i «que em cridi ET», és a dir, que arribem a tenir alguna prova de l'existència de vida extraterrestre, i si és intel·ligent, millor. I arran de l'aniversari s'ha recordat la fama predictora de Clarke, que ja cap al 1940 aventurà que l'home arribaria a la lluna l'any 2000, un encert que els nord-americans li confirmaren abans del que es pensava. També se n'ha recordat un panell prospectiu que fa anys que es va difondre, i que ha corregut per la xarxa apadrinat pel prestigi de The Cambridge Conference Network (encara que també podria ser que hagués estat penjat per un parell d'estudiants després d'una tarda fent cerveses, segons alguns rumors), i que inclou prediccions que s'havien de confirmar a partir de l'any 2000, algunes de les quals ja han esdevingut marrades: el 2001 la sonda Galileu havia de trobar dades fermes per sospitar de l'existència d'alguna forma de vida a Europa, la quarta lluna de Júpiter; el 2002 s'havia d'aconseguir la fusió freda, una font d'energia inacabable, zero perillosa i sense residus; el 2003 havíem de col·locar una sonda a Mart; el 2005 el Dalai Lama retornaria al Tibet; el 2006 es tancaria, a l'Índia, la darrera mina de carbó del món, i el 2007 tindríem en òrbita un telescopi que milloraria de llarg el Hubble.
Entre les prediccions que encara no hem confirmat, es troben, per exemple, que l'any 2009 s'eliminaran totes les armes nuclears, després d'un incident a Corea; el 2010 disposarem de generadors quàntics, en forma de petits aparells transportables que ens permetran disposar d'energia de franc (més que barata!) i inacabable, i es completarà la tasca de monitorització informàtica de tota la humanitat, la qual cosa suposarà l'eliminació definitiva del crim, amb l'únic inconvenient de les protestes d'alguns defensors dels drets humans i de la llibertat, que durarien pocs mesos; el 2012 disposarem d'avions aeroespacials, i podrem viatjar arreu del sistema solar (no se'n diu el preu); el 2014 hi haurà hotels orbitals; el 2016 s'aboliran totes les monedes, i convergirem en una moneda universal, que serà el megavat/hora; el 2017, a més de celebrar amb goig el centenari d'Arthur Clarke, hi haurà eleccions del tot lliures a la Xina; el 2020 la Intel·ligència Artificial serà, en tots els àmbits, comparable a la humana, i hi haurà dues especies intel·ligents: una de natural i una d'artificial, reobrint-se la vella polèmica de Monod sobre la distinció entre allò natural i allò artificial; el 2021 aterrarem a Mart, i disposarem de temps per veure si hem d'emprar l'infinitiu «amartitzar», per anunciar el fet; el 2024 detectarem senyals de l'existència d'intel·ligència extraterrestre, cap al centre de la nostra galàxia; el 2025 el Braincap, un estri microscòpic que s'introduirà en els nostres cervells, eliminarà definitivament els trastorns de conducta i els processos tradicionals d'aprenentatge, que serà instantani i automàtic, i els metges en podran rebre la informació que farà pràcticament curables totes les malalties; el 2026 Singapur serà el primer país del món que prohibeix la publicitat que no sigui veraç; el 2036 el PIB de la Xina superarà el dels Estats Units; el 2040 desapareixerà completament el treball, excepte dels centres de diversió que recreïn les condicions històriques de la nostra espècie; el 2047 Hong-Kong s'independitzarà pacíficament de la Xina; el 2095 es completaran les investigacions que ens permetran viatjar en el temps, i també, a velocitats comparables a la de la llum, per tot l'univers; i el 2100... «la veritable història humana començarà».
A l'espera que aquestes prediccions es vagin confirmant, i nosaltres que ho vegem, recordem també el que va dir Isaac Asimov quan es parlava d'aquests temes: si no passés res de tot això, aquesta seria la pitjor de les catàstrofes, perquè significaria que no hem solucionat els problemes ecològics i demogràfics i que la nostra especie és en perill.
